INTERESSOS MUNDIALS (2)

2.                 La depressió econòmica dels Estats Units i el petrodòlar.

Als anys 60, els problemes interns dels EEUU com la revolució anti-racial, els moviments feministes, les manifestacions culturals en contra del conservadorisme i de la guerra del Vietnam, els salaris baixos, els nivells de delinqüència, etc., van desembocar en un gran dèficit econòmic. Sumat a la gran despesa de la pròpia guerra del Vietnam, de la cursa espacial, dels recursos destinats a combatre la guerra freda i la competència industrial d’Europa i el Japó, va fer trontollar seriosament l’hegemonia del dòlar. Per sortir-se'n, a algún "cap privilegiat" se li va ocòrrer emetre més dólars, que or hi havia a la Reserva Federal. El món es va assabentar, Oh horror!

Aleshores, en 1973, Nixon va fer un tracte amb Aràbia Saudita, consistent en que aquest últim vendria el seu petroli utilitzant exclusivament el dòlar com a moneda de canvi. Els EEUU, per la seva part, es comprometia a protegir Aràbia Saudita dels enemics, tant interns com externs, que pogués tenir. S'encunyava el terme 'petrodòlar'. Al 1975 aquest tracte ja s’havia estès per a tots els països de l’OPEP.

És de destacar que els EEUU també defensa els interessos d’Israel, mentre que Aràbia Saudita és musulmana. Forma part del joc de poders.

Per altra banda, cal adonar-se que si les energies eco-alternatives tinguessin èxit, el dòlar cauria i amb ell tota l’estructura econòmica actual dels països occidentals.

3.                 Fi de l’hegemonia del dòlar.

La Xina (en procés)

INTERESSOS MUNDIALS

1.                  Situació després de la II Guerra Mundial.

El bàndol aliat va guanyar la guerra a l’Alemanya nazi, el nacional-socialisme de Hitler, però just es va veure embolicat en una altra guerra, la “guerra freda”, entre la soviètica URSS (comunisme) per un costat, i els EEUU i Europa occidental (capitalisme) per l’altre. Cadascú volia l’hegemonia econòmica mundial... i encara la volen.

El grup comunista aplicà un sistema obertament estricte, uniformista, hermètic i de total control.

El grup capitalista va optar per un sistema que en un principi semblà més obert però que cada cop més, se li va veient el llautó.

Encara no acabada la Gran Guerra, en 1944, 44 països van arribar a un acord liderat per EEUU i Gran Bretanya, anomenat Bretton Woods, amb la finalitat de reconstruir i desenvolupar l’economia dels països involucrats en la guerra i, atenció, de crear una organització monetària mundial.

Van fixar el preu del dòlar, establint que 35$ serien l’equivalent a 1 unça d’or. Això volia dir que cada dòlar estava garantit pel seu equivalent en or que es guardava a la Reserva Federal dels EEUU.  Al haver una moneda amb un preu fix, totes les altres l’adoptarien com a referència. En un principi va ser un èxit, sobretot pels EEUU, per motius evidents.

El paper que jugava España era insignificant, doncs no tenia cap força econòmica ni militar, però tenia una posició geo-estratègica important, ja que és el país més occidental d’Europa, amb costa a l’Atlàntic i on a l’altre costat és Estats Units, així doncs, convenia que fos indiscutiblement anti-comunista i per això es va permetre governar a Franco, tot i que havia estat aliat de Hitler.

L'ase dels cops

Cansats de ser l'objectiu a fotre per tal de guanyar vots a la resta d'Espanya. Massa temps fa que tant blaus com vermells, ens utilitzen. Què pensaven, que seriem l'ase dels cops tota la vida?

Cansats d'esperar una esquerra espanyola republicana que quan ha estat, no s'ha unit, no ha tingut força, -i no compto el PSOE perquè no és d'esquerra ni republicà, i per demostrar està que sigui demòcrata- Ho sento nois, nosaltres fem via. Si volguéssiu per pinya amb nosaltres sereu ben rebuts. 

No gaire tard o pot ser més d'hora hi arribarem.

La mamella catalana

Què espantats deuen estar a la Moncloa!

Aquella colla de funcionaris amb vestit de polític, que no en saben de fer política. Perquè fer política significa cedir per guanyar, acordar per avançar. Massa feina això d’escoltar. Ells saben fer lleis, això sí, que han estudiat molt en col·legis i universitats privades. Fer lleis i fer-les complir. Manar, prohibir. Dir allò què es pot fer i allò què no. Com a molt mercadegen, compren i venen, per no dir paraules més grosses, que ja sortiran.

Aquí a Catalunya som tant correctes que estem a punt pel divorci, però no marxarem fins que tinguem els papers. Per molts maltractaments que rebem a “casa”. Un altre hagués donat un cop de porta i els papers ja arribaran. Això els esparvera, que els estem guanyant en el seu terreny. Que tot i seguint les seves lleis, estem fent les maletes sense pressa però sense pausa. Bé, en el meu cas, amb pressa continguda. No poden ni tant sols fotre un cop a la taula, perquè la taula és nostra i ja la tenim embolicada.

Això de no poder exercir l’autoritat els deu estar consumint, perquè és la base de la seva essència. El poder espanyol ho porta a l’ADN, des dels Àustries passant pels Borbons, dictadures i hereus. A França es van desempallegar dels Borbons, al segle XVIII, a cop de guillotina, a Espanya, al segle XXI, encara els hi paguem les putes. Si el govern de Madrid no pot imposar-se simplement desapareixerà. Diuen que si ens independitzem serà la fi de Rajoy i més aviat penso que serà el desencadenant de la fi del sistema. Per fi, amics espanyols, tot i que encara pot ser no ho veieu. Espanya s’ha de desfer. I reconstruir-se en un altre sistema, deixant enrere el lamentable passat. La seva ignominiosa història de guerres salvatges, imperialisme genocida, espoliacions de tot tresor que lluís en altres terres, la barbàrie de la inquisició, la intolerància ètnica, l’empobriment de tota cultura que no sigui al castellana.

Als governants d'Espanya i pretendents se’ls ha d’acabar la ganga, i el primer pas és retirar la mamella catalana.

La CUP no és independentista

Independentisme sí però amb en Mas no. A aquests no els podem ficar al sac dels independentistes. Independència amb peròs no és voler la independència. Un independentista vol la independència del país en tots els casos. El partit assembleari de la CUP no vol la independència en el cas que el president sigui en Mas. En aquest cas volen seguir essent part d’Espanya, perquè això és el resultat real que causa la seva postura, independentment de la seva intenció.

Les persones d’esquerres tampoc volem en Mas de president, però és el que hi ha ara mateix, tenir-lo és la manera més ràpida d’obtenir la independència i és aquesta la principal i més important de les fites. No només això, és la més important de la història de Catalunya, la més important de tots els temps. Si centenars de milers de persones tolerem en Mas de president temporal, els vots així ho diuen, és per assolir l’estadi principal, la independència.

No són independentistes els que posen obstacles a la llibertat. La llibertat, la justícia social, el benestar econòmic, la igualtat, l’entorn, etc. no s’assoleix d’un sol cop, es van aconseguint amb temps i esforç, primer un graó i després un altre. Com menys temps millor, d’acord?. La CUP vol pujar dos graons de cop i està aturant el pas més important de tots, el primer, el tant desitjat per generacions, el que costa més perquè posar d’acord a la gran majoria de la població en aquests afers és el que costa més de tot, i ara que ho tenim a tocar apareixen els ànsies a posar pals a les rodes. Amb una mica de sort hi haurà molts de presidents i no tots seran bons. En Mas serà president, si ho és, durant 300 dies? 1000 dies? Portem 300 anys patint.

Lamentable.

De primer INDEPENDÈNCIA, gràcies.

Quan seiem a un restaurant és perquè tenim gana i esperem que ens serveixin més o menys ràpid. Després d'esperar un temps raonable i veient que el primer plat no arriba comencem a salivar i reclamem al cambrer. Al cap d'una estona, comprovant que entre la cuina i els cambrers no hi ha qui s'entengui, i no hi ha ningú que dirigeixi correctament, ens aixequem emprenyats per no tornar més a aquest restaurant.

Molts dels que volem la independència, el 27S canviarem de restaurant emprenyats de tanta espera i enrenou, i anirem a trobar aquell que pot ser abans no hi havíem entrat perquè els veies massa joves impetuosos i inexperts, però que al cap d'un temps veus que encara hi són i serveixen amb ganes, han adquirit certa experiència i tenen clar el que s'ha de fer.

La manca d'hores de son.

A continuació detalls de diferents articles relacionats amb la manca d'hores de son. Per a qui li pugui interessar.

Un gran nombre d’estudis, ha demostrat al llarg dels anys que la falta de son és un perill ja que repercuteix en el judici, temps de reacció, concentració, memòria i altres funcions del organisme; de tal manera que el comportament és tan dolent o pitjor que el de una persona en estat de embriaguesa.

Segons la Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició (SEEN) i la Societat Espanyola per a l’Estudi de l’Obesitat (SEEDO) La falta de son repercuteix en un increment del pes corporal.

Per què és tan important dormir?
El dèficit de son repercuteix sobre tots els aspectes de la vida d'una persona, des de la seva capacitat de prestar atenció fins al seu estat d'ànim. Les investigacions demostren que més del 20% dels alumnes de l'escola secundària es queden adormits a classe i els experts han establert una relació entre la manca de son i el fet de treure pitjors notes. La manca de son també repercuteix negativament sobre el rendiment esportiu.
A més, el major temps de reacció i la falta de concentració provocats per la falta de son no només repercuteixen sobre el rendiment acadèmic o esportiu. Aquestes conseqüències de la manca de son poden posar en perill la vida de les persones que

condueixen. L'Administració Nacional de Seguretat i Trànsit en Carreteres dels Estats Units calcula que cada any moren 1.500 persones en accidents de trànsit provocats per conductors d'edats compreses entre els 15 i els 24 anys que simplement conduïen cansats.

La manca de son també s'ha relacionat amb problemes emocionals, com els sentiments de tristesa i depressió. A més, el somni ens ajuda a mantenir-nos sans, al alentir prou nostres sistemes corporals com perquè puguem "recarregar bateries" després de les activitats quotidianes.

El major estudi de la història sobre aquesta qüestió, realitzat durant sis anys amb més d'un milió d'adults de 30 a 102 anys, no ha dit l'última paraula, però ha revelat que els que dormen entre sis i set hores gaudeixen d'una taxa de mortalitat més baixa. L'estudi que les persones que dormen vuit hores o més per nit, o bé menys de quatre, tenen una taxa de mortalitat significativament més elevada que els que dormen una mitjana de entre sis i set hores diàries. Encara que les dades d'aquest gran estudi indiquen que les taxes més altes de mortalitat es donen en els horaris de son més prolongats, la investigació no ha pogut explicar les causes o raons d'aquesta associació. Són necessaris nous estudis per determinar si posar el despertador més d'hora pot ajudar a millorar la salut, però afegeix: 'Als individus que ara dormen sis hores i mitja diàries se'ls pot assegurar que aquesta és una quantitat de son adequada'. Des del punt de vista de la salut, no hi ha raó per dormir més. Una altra cosa és, però, el temps de son que necessiti cada un per tenir percepció de descans. Article complert.

La falta de horas de sueño tiene consecuencias muy evidentes durante el día. Algunas de ellas son la tendencia a dormirse a todas horas, los cambios repentinos de humor, tristeza, irritabilidad, actitud pesimista y aumento del estrés y la ansiedad.

A nivel fisiológico, se ha visto que la falta de sueño también repercute en la habilidad para procesar la glucosa, lo que puede provocar altos niveles de azúcar en la sangre y favorecer la diabetes o un aumento de peso.

También provoca la disminución de la temperatura corporal basal, responsable, entre otras factores, de la constancia del ritmo cardíaco. Por lo tanto, en estas circunstancias pueden observarse arritmias o paradas cardio-respiratorias nocturnas.

El sueño limpia la memoria a corto plazo y deja espacio para más información. En este sentido, se ha demostrado que una noche sin dormir reduce la capacidad de asimilar conocimientos en casi un 40 por ciento. Además de las pérdidas de memoria y recuerdo, la persona se vuelve más lenta y menos precisa, por eso, la falta de sueño puede provocar una alteración en el habla y dificultad para aprender, crear y resolver problemas.

También se han demostrado otras alteraciones importantes más a largo plazo. Son la hiperalgesia o aumento de la percepción de dolor, temblores, envejecimiento precoz, agotamiento, trastornos gastrointestinales o aumento de probabilidad de contraer infecciones por afectación del sistema inmunitario.