La peresa és parenta de la pobresa, la ignorància de l'esclavatge.

dimecres, 24 de novembre del 2010

Telecomunicacions? No em Molestin, Facin el Favor.

A quí no l'empipen 15 cops al mes amb trucades telefòniques d'empreses de telecomunicacions oferint els seus productes o les noves ofertes? 
Us imagineu que cada cop que la perruqueria que engegués una promoció de rentat gratis; que el supermercat de torn fes un 2x1; o que el taller d'en Papitu ens regalés un canvi d'oli; ens truquessin a casa? Més valdria donar-se de baixa de la línia de telèfon.

En el nostre cas era Jazztel la més pesada. Cansat d'explicar que per principis mai seria client d'una empresa que em donés la tabarra d'aquesta manera (prefereixo pagar més); o en ocasions quasi a punt de perdre l'educació; un dia vaig entrar en la seva web, vaig iniciar el procés de contractar un dels seus serveis, qualsevol. Aleshores vaig buscar la lletra petita del final de la pàgina on diu Protección de Datos. Eureka! Allà vaig trobar l'adreça i el fax d'on havia d'enviar la sol·licitut per que donessin de baixa les dades que em fessin referència. S'ha de fer per escrit.

Sé que és molt aviat per cantar victòria, però de moment encara no m'han trucat ni un sol cop des de llavors, i haurien sigut normals una mitja dotzena. Us passo el text de la carta per si algú vol fer un copiar/enganxar.
A  14/12/2010 i sense rebre més trucades!!!

Per cert, el text sencer de la llei de protecció de dades el podeu trobar en el següent enllaç http://noticias.juridicas.com/base_datos/Admin/lo15-1999.html#

Sort.

Jazz Telecom, S.A.U. (JAZZTEL)
C/ Anabel Segura Nº 11, Bloque C.
28108 Alcobendas (Madrid)


Barcelona, a 12 de octubre de 2010

Sres.
Mi nombre es XXXXX XXXXXX, soy titular de la línea de teléfono nº xxxxxxxxx, y acogiéndome a la Ley Orgánica 15/1999 de 13 de diciembre de Protección de Datos, Título III sobre los Derechos de las Personas, y haciendo uso de ella

SOLICITO

Que en un plazo máximo de 10 dias, Jazz Telecom, S.A.U. (JAZZTEL) cancele todos los datos de sus ficheros que me hagan referencia (Artículos 16.1 y 16.2).
Que Jazz Telecom, S.A.U. (JAZZTEL) notifique dicha cancelación a terceros a los cuales hayan comunicado mis datos para que procedan también a su cancelación. (Artículo 16.4).

Sin otro particular reciban un atento saludo.

dijous, 1 de juliol del 2010

"Els Polítics nostres de cada Dia" o "No hi ha Ningú Més?"

Seguidament intentaré resumir un article escrit pel senyor Vicenç Navarro, amb el títol LAS POLÍTICAS PROMOVIDAS POR LA UNIÓN EUROPEA SON INEFICACES E INJUSTAS, el qual el trobo molt il•lustratiu. Aquest explica a grans trets les causes de la crisi econòmica actual, quines solucions s’estan fomentant des de la Unió Europea i per tant també a Espanya, i quines haurien de fomentar-se.


L’editorial ve a dir que una de les interpretacions més exteses entre els dirigents de l'UE sobre quines han sigut les causes de la crisi econòmica actual ha sigut “l’excessiva” despesa pública, ofegant així el creixement econòmic. La solució que proposen és disminuir-la a fi de reduir el dèficit i el deute públic. És a dir menys serveis, menys ajudes públiques, menys funcionaris, sous més baixos…

En quant a l’elevat nivell d’atur l’atribueixen predominantment a les suposades rigideses del mercat laboral, en altres paraules, que els empresaris no tenen prou llibertat per acomiadar o fer i desfer en relació a sous, conseqüència d’uns sindicats massa “poderosos i influents” que estan obstaculitzant la recuperació econòmica, en la seva acèrrima defensa dels treballadors amb contracte fixe (es veu que tenen sous massa alts i això causa un elevat atur).

Les polítiques públiques promogudes per l'UE són reduir la despesa i l’ocupació pública, disminuint els drets socials i laborals, i la desregulació dels mercats laborals. En realitat el que promouen és el desenvolupament de les polítiques liberals que els mons financers i empresarials han desitjat durant molts anys, i que ara utilitzen la crisi per portar-les a terme.

- El senyor Navarro a més parla dels mitjans de comunicació anomenant-los encertadament mitjans d’informació i de persuasió. En opinió de molts en els quals m’incloc, hi ha poc d’informació i massa de persuasió.

Els països de l'UE que pitjor ho tenen són Espanya, Grècia i Irlanda, però resulta que el nivell de despesa pública d’aquests, respecte al percentatge del PIB, és més baixa que la mitjana de l’Europa dels Quinze. També el percentatge de població que treballa en el sector públic és més baix en aquests tres països respecte als UE-15. Es contradiu llavors amb els arguments de l'UE, doncs l’excessiva despesa pública no és tal en aquests tres casos, essent poc probable que estigui entre les causes de la crisi.

En quant als suposadament exuberants salaris a Espanya, Grècia i Irlanda, val a dir que és evident que són més baixos que la mitja dels UE-15. –Personalment penso que qui ho hagi dit està insultant la intel•ligència dels demés, només cal comparar els sous base de cada país- En canvi, i parlant encara d’aquests tres països, els beneficis empresarials i de la banca es troben entre els més alts, així com el seu frau fiscal.

La causa real de la crisi és la disminució de les rendes del treball (menys poder adquisitiu), i amb això la caiguda de la demanda. Una altra causa és la falta de crèdit, resultat de les rendes amb creixement exuberant dels beneficis del capital, que es van invertir predominantment en activitats especulatives com les immobiliàries i el desenvolupament d’instruments d’alt risc, que van crear les bombolles que a l’explotar provocaren l’enorme problema de falta de crèdit.

Les solucions passen per redistribuir les rendes de manera que augmenti la capacitat adquisitiva de les classes més populars. I expandir enormement la despesa pública amb l’objectiu de crear ocupació. Repassar els plans New Deal i pla Marshall, durant i després de la II Guerra Mundial que van fer superar les respectives depressions.

La falta de crèdit s’hauria d’esmenar creant banca pública i no ajudant als banquers a seguir amb les seves lucratives gestions. La nul•la regulació de la banca, malgrat haver sigut la causa de la crisi financera, mostra fins a quin punt el mon polític està configurat per aquests interessos empresarials que perjudiquen enormement l’economia real.

L’article el podreu llegir sencer a http://www.vnavarro.org/?p=4101 , us el recomano. Va ser publicat el 01/04/2010 a la revista Sistema i el subscriu el senyor Vicenç Navarro, en el bloc del qual es pot llegir que ha estat Catedràtic d’Economia Aplicada a la Universitat de Barcelona; actualment Catedràtic de Ciències Polítiques i Socials en la Pompeu i Fabra, i Professor de Polítiques Públiques en The Johns Hopkins University (Baltimore, EEUU). Dirigeix diferents programes político-socials, premi Trueta de la Generalitat de Catalunya, etc.

divendres, 26 de febrer del 2010

Si us plau no llanceu pedres a aquesta senyal

Vull pensar que només veiem un detall i que deu haver alguna altra senyal, a la qual els compatriotes matxuquen a rocs.

De totes formes, coneixent el tarannà de l'ésser humà, que només cal que se li digui una cosa per què faci exactament el contrari, trobo de lo més inútil gastar-se els diners dels contribuents en instal·lar andròmines de cartells com el de la foto.

D'altra banda, en el cas que el cartell no pretengui protegir cap altre senyal, podríem pensar que forma part de la política de foment de l'esport de l'ajuntament d'aquella contrada. És original, desfoga, i és més barat que una pista d'atletisme.

Salut.