És fàcil que escoltant la ràdio, llegint els diaris o veient la “totpoderosa caixa tonta”, hom decideixi ignorar tot allò que no troba als mitjans de comunicació, sobretot si a més hi ha un bastó que vigila. Així el règim franquista tenia convenientment desinformada la població.
El control estret tant dels mitjans -la censura no va ser cap il·lusió-, com de les escoles, combinat amb ja no l’empresonament i afusellament de qui es manifestava crític amb la dictadura, sinó també amb pallisses, desaparicions de persones, mobbing a la feina o a l’escola, etc, -Por rojos!-, eren pràctiques habituals que no sortien als diaris.
En aquest país, no fa pas tant de temps, es vivia amb por.
Una, grande y libre?-. El que van aconseguir amb el alzamiento nacional no va millorar l’època fosca de la República. Una por cojones no deixa de ser moltes lligades en un yugo. De grande llavors ja feia molt de temps que les amèriques es van alliberar, afortunades elles. I això de libre ja és el curull de la hipocresia.
Nogensmenys encara hi ha desmemoriats que índex amunt i amb la jugular inflada vomiten –Amb Franco es vivia millor perquè no hi faltava feina i els carrers eren més segurs–. De feina no en faltava per dues raons clares, d’entre altres que de segur els estudiosos sabran explicar molt millor que jo:
1. La primera és que s’havia de reconstruir el país, ja que la guerra que van provocar, no s’oblidi ningú, els franquistes, es va encarregar de deixar les vides dels supervivents en ruïnes.
2. La segona és que la població espanyola després de la Guerra Civil era de 25.878.000 aproximadament, en canvi ara hi ha 46.157.822 persones. Evidentment és més fàcil ocupar menys gent.
No hi havia més feina per art de màgia, ni crec que el ministre de treball de torn tingués més aptituds, ni recursos, ni ganes, ni honradesa, que els d’ara. O, potser hi ha algú que s’ho pensi?
En quant a la seguretat, és lògic pensar que si era fàcil tenir una feina encara que precària, no calgui anar assaltant a ningú, de totes formes de lladregots ha hagut sempre. S'ha de tenir en compte també que llavors la gent no sortia fins les cinc de la matinada. Te n'havies de cuidar més dels abusos d'autoritat.
Gürtels, pretorias, millets, marbelles, arenals, ejidos, segons un article que vaig llegir el 2 de novembre actualment hi ha més de 800 imputats relacionats amb la corrupció de 50 ajuntaments d’entre catalans i espanyols. Ja no se’n recorden que l’alcalde vivia a la casa gran amb el seu servei i rodejat dels més adinerats? Llavors igual que ara qui més qui menys se'n aprofita de la seva posició per omplir-se les butxaques. Mentrestant el poble es deixava la pell treballant incomptables hores, sense cap protecció laboral, per quatre pessetes i a sobre contents de poder seguir endavant. Passa que en aquell temps els alcaldes només sortien a les notícies quan plantaven un arbre.
-A mi mai em va faltar de res- diuen. -S'han parat a pensar que potser no tothom va tenir la mateixa sort?- Són arguments molt pobres. Faran millor de relaxar la pressió arterial i mirar-s’ho des d’un altre punt de vista una mica més raonable.
