Castellà, idioma cooficial?

Bé, personalment considero que el català hauria de ser l'únic idioma oficial de Catalunya, per la senzilla raó què és l'únic propi de Catalunya.

Els idiomes cooficials, als països que en tenen, acostumen a ser el propi més el de l'estat "administrador". En cas que Catalunya fos una nació independent no veig perquè hauria de tenir el castellà, igual que tampoc el francès, per posar un cas similar, doncs també és un país veí, com a idiomes cooficials.

Però això no és una cosa que hagi de decidir jo, ni el senyor Junqueras president d'ERC, ni el President de la Generalitat, ni tant sols cap govern. Això, en un país de bona salut democràtica ho hauria de decidir el poble mitjançant una consulta, com fan a Suïssa, Noruega, Finlandia, que tenen consultes quasi cada setmana. Quina murga oi? però això de la democràcia ha de ser així. El premi és que aquests tenen el país que el poble decideix. I sense crisis.

Españolizar o castellanizar?

Quan aquests werts i altres individus diuen “españolizar” el que volen dir en realitat és “castellanizar”, perquè si fos veritat que “España somos todos” i visquéssim en un Estat democràtic on no hi hagués marginació cultural, haurien de donar per igual les mateixes oportunitats d'utilitzar com a llengua vehicular totes i cadascuna de les llengües que hi ha a l’Estat, a totes i cadascuna de les autonomies. No només això, sinó fomentar també aquelles llengües amb categoria d'idioma que estan en clar procés d'extinció, com el bable d'Astúries o la fala aragonesa. Lamentable! el centralisme dels polítics espanyols, autèntic genocidi cultural.

Si el que volen és “españolizar los alumnos catalanes”, haurien de fomentar escoles a Catalunya, la llengua vehicular de les quals fos el gallec, l’euskera, el castellà, etc,  ja que insisteixen que totes aquestes llengües són espanyoles, i no només el castellà. 

Haurien de començar per “españolizarse” ells mateixos i la resta de l’estat, o canviar de discurs.

El poble atorga i recupera el poder quan s'uneix

He llegit molts articles de diaris de tot color, també premsa internacional, que insisteixen en atribuir a CiU i Artur Mas la capçalera del moviment independentista, i fins i tot en algun cas l'acusen d'aprofitar-se deslleialment de la debilitat de l'Estat, degut a la crisi econòmica, per manipular la gent envers als seus interessos nacionalistes.

Què poc rigor, quanta bena als ulls! CiU i el senyor Mas es deuen considerar a ells mateixos com a víctimes de les circumstàncies, doncs conservadors com són, estic segur que esperaven un mandat tranquil, amb els seus estira i afluixes de sempre, dins una autonomia amb pretensions, intentant allargar en el temps el seu poder tot el possible, al mateix temps d'enriquir més i més les seves butxaques i les dels seus similars. No estava en la seva agenda fer passes cap a la independència. Encara dubto de que ho estigui ara.

Quanta por tenen els poders fàctics a reconèixer que el poble quan està unit és realment el que mana!

El poble està parlant, i el que diu sobrepassa programes electoralistes. Ara són els partits els que s'han d'adaptar al que diu el poble, i no el poble al que diu el govern. Així que es canviïn la roba interior i que es posin a treballar, perquè ara que hem obert la boca, no callarem fins al final.

I que es preparin perquè en quant arribi la independència, començarà la neteja. Que hi ha feina.

En quant a Espanya, Vicenç Navarro aposta per que està a punt de fer-se un canvi qualitatiu a millor, i que hauriem de confiar i dir no a la independència. Discrepo totalment en aquest punt, però estic d'acord amb la resta del seu article del 10 d'octubre "La crisis de legitimidad del estado español: causas y consecuencias" i em quedo amb dues frases:

"La unión en un país tiene que basarse en un acto voluntario, no forzado. La unión actual está garantizada por al fuerza del mismo Ejército que muchos consideran heredero del golpista de 1936."

I parlant del referèndum del 78 de la Cosntitución espanyola:

"Creerse que la Constitución refleja la libre voluntad de los españoles es ignorar el deseo existente entre la población, en aquel período, de terminar con la dictadura, al coste que fuera"

Diada 2012

Em va deixar tant colpit la festa, l'alegria, la comunió de tanta gent, que encara me'n sento inundat.

Vaig anar-hi sol, però no m'hi vaig sentir gens.