Fumes?

Centenars d'estudis mèdics i d'altres branques de la ciència demostren que el tabac és tòxic per qui fuma i també per qui és aprop de qui fuma.

Tothom coneix un pepet o una pepeta que va viure fins als "cent cinquanta" anys i no va deixar de fumar fins l'últim alè de vida. Estupideses, el número de morts prematures (abans dels 68 anys) guanyen de llarg el número de pepets longeus. Més de 8.000 morts per causes atribuïdes al consum de tabac l'any 2006 només a Catalunya, segons el Departament de Sanitat de la Generalitat.

El Ministerio de Sanidad estima en 50.000 els morts anuals per causes provinents del consum de tabac a tot l'Estat, dels quals 700 corresponen a fumadors passius. Però aquest estudi només té en compte les dues malalties més freqüents: cardiovasculars i càncer de pulmó. Anàlisis més curoses en les que es contemplen altres factors, realitzades per l'Agència de Salut Pública de Barcelona, l'Institut Oncològic de Catalunya o la Sociedad Española de Neumología y Cirujía Torácica situen la xifra entre 3.000 i 3.500 els fumadors passius que moren any rere any.

Segons l'Associación Española Contra el Cáncer el 50% dels infants són fumadors passius per estar exposats al fum del tabac. És de suposar que de familiars fumadors sobretot.

Informes de l'Organització Mundial de la Salut revelen que el tabaquisme és la primera causa evitable de malalties, invalidesa i mort prematura del món.

Si algú vol comparar la contaminació provinent dels vehicles amb la del tabac pot llegir l'article enllaçat.

Encara hi ha qui amb un somriure sorneguer diu -D'alguna cosa hem de morir- A aquests valents els hi demanaria que es morissin de la manera que desitgin, però sense perjudicar als demés.

-Jo sempre pregunto si a algú li molesta que fumi- Això és absurd. Si la pregunta fos -Us molesta que perjudiqui seriosament la vostra salut?- Es veuria més clar que és absurd preguntar-ho. En aquest punt arribem a la inconsciència. Inconsciència de qui pregunta i inconsciència de qui respon que no li molesta, ja sigui per cortesia, perquè no li desagrada l'olor o per ves a saber què.

Qui encén un cigarret en un local públic no pot saber fins a quin grau pot estar perjudicant als demés i està violant la integritat física de tothom. Però això a la majoria de fumadors no els importa o els hi és més còmode ignorar-ho.

En el cas dels restaurants, a més està impedint al reste de clients gaudir dels sabors i aromes dels plats, empudegant l'ambient. Cert que en la majoria de locals està permès fumar. Això no vol dir que sigui salubre o respectuós. També està permès estossegar, però a ningú se li acudiria fer-ho en la cara del que té al costat, -quina mala educació, que poc higiènic!- Però no passa res si el fum del cigarret del de la taula veïna viatja per sobre del nostre plat, o carrega l'ambient provocant la tos de qui el respira, el ressecament ocular, la irritació de les vies respiratòries, etc.

Ja va sent hora de que ser fumadors passius (que ho som tothom que entra a un bar), no sigui sinònim de conformistes, muts, ni acoquinats. El fum del tabac perjudica la salut dels que no fumem; contamina l'ambient, embruta la pell, empudega roba i cabells, també tapisseries durant dies, però sobretot mata a la gent que "no fuma".

Personalment penso que qui no pugui donar satisfacció a les seves pròpies addiccions sense fer partícips als demés, hauria de plantejar-s'ho seriosament (per dir-ho amb suavitat).

Malgrat tot, com el tema de la salut o el respecte és una batalla en general perduda, als "passius" només ens queda esperar la política prohibicionista tant criticada per aquest sentiment liberalista que ens omple sovint a tothom, però que fa llufa davant la inconsciència, l'egoisme i el poc civisme de la gent.