En la Guerra Civil es mal anomenaven del bando nacional. No és correcte perquè un exèrcit la major part del qual està format per forces estrangeres del nord d’Àfrica, de l’Alemanya nazi i de la Italia feixista de Mussolini, no és gaire nacional que diguem. I si a més el que fan és atacar el seu propi país no és ni nacional ni patriota ni digne.
En l'última època d’aquells execrables quaranta anys, el context internacional i les pressions europees impedirien que la dictadura perdurés en un canvi de líder, així doncs Franco fitxa Joan Carles de Borbó, un parent de l’últim rei que va haver, Alfons XIII, el qual ja congeniava amb el totalitarisme, doncs en 1923 va donar el vistiplau i suport al cop d’estat de Primo de Rivera contra el govern de García Prieto.
El resultat és que tenim un rei alliçonat durant anys pel mateix dictador que tot i mort ens el va empeltar com a herència. Rei que més tard necessitaria dissipar dubtes de la seva lleialtat a la democràcia i que se'l deslligués del règim anterior. Se'm passa pel cap que podria haver sigut una pantomima el cop d’estat el 23F de 1981, i que li va sortir tal com s'esperava. Quina era en realitat la missió que Franco va encomanar al rei?
La transició va estar dirigida pels feixistes, assegurant-se de crear un marc propici per seguir remenant les cireres des de la segona fila, des del poder econòmic. I què és el que fan? El que han fet sempre. Abans una dictadura d’estat. Ara una dictadura de mercat.
Són els mateixos. Venen de la mateixa soca.
