La peresa és parenta de la pobresa, la ignorància de l'esclavatge.

dijous, 3 de novembre del 2011

La solució de la dreta


D’aquesta crisi hi ha uns quants sense estudis que pot ser en sortirem mig entesos i tot.

En el programa Salvados del passat diumenge 30/10/2011, http://www.lasexta.com/sextatv/salvados/completos/salvados__domingo__30_de_octubre/518323/1 vàrem poder veure entre d’altres, dues entrevistes a dos individus en les que van plasmar el pensament de la dreta d’una manera molt il·lustrativa. Van exposar les raons de perquè s’han de reduir els impostos als rics i grans empreses.
Segons van dir, resulta que els rics produeixen molta ocupació, doncs aquests privilegiats van molt de restaurants, munten festes, tenen minyones a les seves cases i als seus iots, compren molt a moltes botigues cares, gasten en metges i escoles privades, etc.
Així doncs se’ls ha de baixar els impostos perquè no marxin a un altre país a gastar els seus diners. El que no diuen és que si la riquesa no estigués tant concentrada en uns pocs i es distribuís en general, el moviment de diners seria el mateix o superior.
El mateix perquè a qui no li agrada menjar a la carta, o que li vingués algú a casa a fer la neteja un cop per setmana, etc. Si els diners es tenen la gent s'ho permet.
O un moviment superior de diners perquè molt capital dels rics va a parar a paradisos fiscals o productes financers, dels que només se’n aprofiten ells i no produeixen cap lloc de treball.

En quant a les grans empreses, és evident que donen feina a milers de persones, i hi ha molta por de que es deslocalitzin en busca de països amb millors condicions fiscals, i de pas amb mà d’obra més barata.
Però callen una altra por. Els partits s’han de finançar d’alguna manera, i és més fàcil aconseguir quatre de grossos que quaranta de petits, sobretot si a aquests quatre grossos els compenses amb contractes de serveis i obres amb els que amortitzaran la seva aportació i a més obtindran beneficis gens moderats. Naturalment tot pagat per l'erari públic, és a dir els nostres diners en forma d'impostos, en quant aquests partits arribin al poder.

No crec que haguéssim de tenir por a la deslocalització, perquè si en un país hi ha demanda, quan se’n va una fàbrica gran en venen dues de petites. Un país augmentarà la demanda quan la població tingui més poder adquisitiu. Com? Reduint la seva despesa per exemple en transports, serveis, educació, sanitat, ... O augmentant els seus ingressos apujant els sous. Donant seguretat laboral i no abaratint els acomiadaments.

Si paguessin més impostos els que més tenen, i la població en tingués més gràcies a aquesta redistribució, el govern recaptaria més. En conseqüència l’erari públic aniria sobrat per millorar la despesa pública.

La història així ens ho ensenya. Veure l’article de Vicenç Navarro, Catedràtic d'Economia.  http://www.vnavarro.org/?p=6430