Què és de bonic el Nadal! La família es troba, te'n recordes dels "amics", en general la gent està més contenta, i sinó s'embufa, és a dir, està més contenta... això de bufar-se ho he adoptat fa poc -el terme, es clar- d'una persona afortunadament molt propera. Tornant al tema, que sí, que el Nadal és l'hòstia, els carrers s'omplen de llums, sempre surt algun que et sorprèn de l'efecte que fan, oi? Sí, encara n'hi ha qui li dona al coco.
Eeeep! Aaaaaquí, és al coco on volia arribar.
Aprecio en gran mesura tots aquells missatges que volgueu enviar a la meva atenció,
amb bona o altra intenció.
Carregats de valors, excel·lències humanes, moralines entendridores,
exaltacions de l'amistat que et fan somriure mentre plores.
Nogensmenys feu servir el coco! Cuuulleres!
M'embafen i m'afarten tots aquests missatges acompanyats d'una fotografia d'un nen o un animaló, o d'un animaló o un nen -és el mateix, cadascú ho entengui com vulgui- una parelleta agafada de la mà, el gos i el gat clapant plegats, etc.
Missatges escrits, el més probable pel membre d'alguna secta religiosa-econòmico-sexual, l'única finalitat dels quals és estovar els cervells de tots aquells desaprensius que els enxampa destrempats, bledes assolellades, i altres pardals, facilitant així la feina d'aquells sequaços dedicats a reclutar remugants per als seus ramats. Tot el meu afecte pel bestiar oví. Feliç any.
Si voleu dir-me lo molt o lo poc que m'estimeu ho escriviu vosaltres, contxo!
Això del copy/paste només per marranades, gresca i xerinola. Com aquest que em van enviar que a ritme de "villancico" (nadala per mí és una altra cosa) que diu:
Por mu guapa que tu zeah,
por mu guapa que tu zeah,
loh peliyoh der shoshete ze te mohan cuando meah.
Això sí que té sensibilitat, homeeeee!
On vas a parar.
A veure si us en recordeu per la propera Nativitat.
