1.
Situació després de la II
Guerra Mundial.
El bàndol aliat va guanyar la guerra a l’Alemanya nazi, el
nacional-socialisme de Hitler, però just es va veure embolicat en una altra
guerra, la “guerra freda”, entre la soviètica URSS (comunisme) per un costat, i
els EEUU i Europa occidental (capitalisme) per l’altre. Cadascú volia
l’hegemonia econòmica mundial... i encara la volen.
El grup comunista aplicà un sistema obertament estricte, uniformista,
hermètic i de total control.
El grup capitalista va optar per un sistema que en un principi semblà més
obert però que cada cop més, se li va veient el llautó.
Encara no acabada la Gran Guerra, en 1944, 44 països van arribar a un acord
liderat per EEUU i Gran Bretanya, anomenat Bretton Woods, amb la
finalitat de reconstruir i desenvolupar l’economia dels països involucrats en
la guerra i, atenció, de crear una organització monetària mundial.
Van fixar el preu del dòlar, establint que 35$ serien l’equivalent a 1 unça
d’or. Això volia dir que cada dòlar estava garantit pel seu equivalent en or
que es guardava a la Reserva Federal dels EEUU. Al haver una moneda
amb un preu fix, totes les altres l’adoptarien com a referència. En un principi
va ser un èxit, sobretot pels EEUU, per motius evidents.
El paper que jugava España era insignificant, doncs no tenia cap força
econòmica ni militar, però tenia una posició geo-estratègica important, ja que
és el país més occidental d’Europa, amb costa a l’Atlàntic i on a l’altre
costat és Estats Units, així doncs, convenia que fos indiscutiblement
anti-comunista i per això es va permetre governar a Franco, tot i que havia
estat aliat de Hitler.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada