La peresa és parenta de la pobresa, la ignorància de l'esclavatge.

dissabte, 21 d’abril del 2012

Monarquia armada

Després de les notícies que han deixat difondre els amos dels medis últimament, en pocs dies han hagut dos fets relacionats amb la família reial espanyola i les armes.

En primer lloc el 9 d'abril el senyor de 13 anys Don Felipe Juan Froilán de todos los Santos Marichalar i Borbón es va disparar accidentalment al peu, segons versió rectificada a la donada en un principi, mentre netejava una arma.

Algunes setmanes més tard es coneixia la notícia que el mateix rei Don Juan Carlos I de Borbón es trencava un maluc, en ves a saber quina acció, durant una cacera d'elefants a Botswana. Per internet corre la versió que en realitat se'l va trencar en caure del llit, doncs anava acompanyat d'una senyoreta de bon veure, Corina zu Sayn-Wittgenstein, 29vena fortuna major del mon segons la llista Forbes.

D'altra banda, es veu que aquest individu, el rey, és president honorífic de la WWF (World Wildlife Found), fundació que pretén "detenir la degradació de l'ambient natural del planeta i construir un futur en el qual  els éssers humans visquin en harmonia amb la natura", i la qual no s'ha manifestat davant aquesta notícia, ni molt menys ha emprés cap acció.

Amb tot això m'ha arribat que un dels twits més difosos últimament és un acudit que diu que ETA ha emès un comunicat on exigeix a la família reial abandoni les armes.
No deixa de tenir la seva gràcia, doncs els accidents de la família Borbón amb les armes no es limiten ni molt menys a aquests dos esdeveniments. Però el meu amic Kevin, irlandès amb tots els ets i uts, sempre va més enllà, i respon que no han de ser molt republicans aquests de la ETA, doncs el que haurien de fer és cedir les armes que puguin conservar, a la família reial, atenent a aquesta dèria autodestructiva que demostren.

Sláinte.

dilluns, 2 d’abril del 2012

Saps dir-ho en català?


Una amiga m'ha passat un correu molt didàctic que clou demanant que ho passi. La millor manera que se m'acut és publicant-ho al blog, així que aquí ho teniu:


M'acabo d'assabentar que l'autora d'aquest tag és l'Astrid Bierge: http://www.elsingulardigital.cat/cat/viewer.php?IDN=20016 

[...]  Era la paraula retortijón, que es diu retortilló o torçó. Fa poc també vaig aprendre que chiringuito es diu guinguetahortera xarómequetrefe manefla tirachinas tirador. Tots coneixem la paraula habladurías i en canvi enraonies parlaries ens sonen estranyes. La paraula inmiscuirse potser no ens grinyola, però és incorrecta, i s'hauria de dir immiscir-se o maneflejar, i tothom sap què és una cosa de pacotilla però no sap què és una cosa de nyigui-nyogui. I res d'entre pitus i flautes sinó entre naps i cols, i una cosa que no és ni chicha ni limoná, és una cosa que és mitja figa. Un gangós, en català, no és res, i així, el Carod o el Trias el que tenen és la veu ennassada.

Un casamentero és un matrimonier i una alcahueta és una alcavota. El rocío sabem que es diu rosada, però quan es glaça i es fa escarcha? Llavors es diu gebre o gebradaArmar la marimorena és armar un sagramental. O bé armar un sarau, que en català, encara que sembli estrany, també existeix.

Com també existeix donar la lata, perquè dir que aquest paio és una lata és una frase del tot correcta. I sacarfer una sacada - en futbol, per exemple-, també. Ara, si vols dir que algú té molt de saque amb el menjar, has de dir que té un bon davallant.

Txungu
 eh! Veus, aquesta és una altra, el fet de catalanitzar-nos les paraules encara que sovint en coneguem la traducció correcta. Els hi fiquem una u al final i ens quedem tan amples. Txunguguarrucuentus txinus (sopars de duro és fantàstic!), tingladuarregluapanyutxantxullu (martingala o tripijoc), txulutxivatu (delatorespieta portanoves), sueltu (xavalla o, si vols fer-ho més fàcil, canvi), i la nostra preferida: el buenu. Aquesta la diu tot Cristu. Jo també eh! 
Com vale, o catxundeig, o txurrada, o escaquejar-se, com si quedés malament dir d'acorddesoripoca-soltada desentendre'sI els nens, volen que els portis als caballitos, no als cavallets.

Com es diu pujar en una subhasta? Licitar. I els manguitos que es posen els nens petits de flotadors? Maniguets o maneguins. I fer un salt de tijeretaFer una tisorada.
www.productesdelaterra.cat

No és que vulgui fer-me el setciències, jo les sé perquè les busco, i precisament aquí està el drama, perquè és molt trist que hi hagi tantes paraules col·loquials que només haguem après en castellà. I de vegades, com deia, sí que les sabem, però estem tan acomplexats que ens sona millor la versió castellana. Diem més borde que no pas malcaratpapanatas que bajoc o toca-sonscantamañanas que baliga-balaga o taral·lirotmandanga que històriesparafernalia que faramallacaradura que penquessantiguarse que senyar-se persignar-se, o finiquito que quitança o finiment. També n'hi ha moltes d'aquelles que, en fred, ens costen de treure, i després, quan ens les diuen, deixem anar allò de 'ara que ho dius, sí que la sabia': Estribillo/tornadaatiborrarse/ataconar-sede carrerilla/de cor o de memòriaestar en un aprieto/trobar-se en un destret, i tenir patxorrano posar-se pedres al fetge o prendre-s'ho a la fresca.

No cal anar gaire lluny, perquè Espanya també se'ns fica per tot el cos, malgrat que en català sovint hi hagi dues traduccions possibles: la yema del dit és el palpís o el tou del dit, els nudillos són els artells o els nusos dels dits, a la espinilla se li diu canyella o canella, a la rabadilla rabada o carpó, a la pantorrilla panxell o tou de la cama, i al empeine empenya.

En fi, que en català també pot dir-se tot. És un idioma bonic i ric, i som només nosaltres els que l'empobrim. De consol, sempre ens quedarà el 'Déu n'hi do', que no només és intraduïble sinó que és molt difícil de definir.

Si ens estiméssim més la nostra llengua i no ens la deixéssim contaminar tant pel castellà, a Catalunya, li lluiria més el pèl (otro gallo cantaria).
 Aquesta última frase he estat a punt d’eliminar-la: prefereixo els encoratjaments als retrets, però finalment l’he deixada tal qual, pel valor informatiu de l’expressió final.

Pots fer-ho passar?

Gràcies pel teu suport al català !!!!