
Quan seiem a un restaurant és perquè tenim gana i esperem que ens serveixin més o menys ràpid. Després d'esperar un temps raonable i veient que el primer plat no arriba comencem a salivar i reclamem al cambrer. Al cap d'una estona, comprovant que entre la cuina i els cambrers no hi ha qui s'entengui, i no hi ha ningú que dirigeixi correctament, ens aixequem emprenyats per no tornar més a aquest restaurant.
Molts dels que volem la independència, el 27S canviarem de restaurant emprenyats de tanta espera i enrenou, i anirem a trobar aquell que pot ser abans no hi havíem entrat perquè els veies massa joves impetuosos i inexperts, però que al cap d'un temps veus que encara hi són i serveixen amb ganes, han adquirit certa experiència i tenen clar el que s'ha de fer.
El Restaurant escollit per degustar la indepèndecia no ha tingut mai bons cuiners. De fet, ens van vendre el restaurant com de cuatre forquilles quant no arrivava a cullereta de postres. Curiosament la resonancia del nou establiment va vindre desprès de les fortes retallades socials i del famos atac al Parlament. La Generiltat deu 114 milions de euros a la ciutat de Barcelona, mentres als ciutadans de la capital catalana ens afusellen a impostos. Personalment crec no hi ha cap Restaurant on cuinin la indèndecia per aixó em comformo en menjar en un fast food ara encara que puc. Demà potser hauré de emigrar o anar a Cáritas.
ResponEliminaThe reasonable man adapts himself to the world; the unreasonable one persists in trying to adapt the world to himself. Therefore all progress depends on the unreasonable man.
ResponEliminaBernard Shaw.
No et conformis amic meu.