La peresa és parenta de la pobresa, la ignorància de l'esclavatge.

dilluns, 17 de desembre del 2012

En interès del PP

Rajoy i sequaços no tenen un pel de ximples, bé algun en deuen tenir, però deuen haver caigut en què en aquesta Espanya seva, si no fos pels catalans d'altra faisó es trobarien.

Deuen haver vist que si tiben prou la corda només poden passar dues coses i les dues els hi interessa:
  1. Que els catalans fem un altre acte de docilitat i diguem que sí a tot. D'aquesta manera ens tindrien més collats, controlats i explotats. Tindrien un camí fàcil per reduir la nostra cultura i tradicions a un tret anecdòtic i folklòric, reminiscències d'un passat fora de lloc.
  2. Què els catalans diguem prou i espavilem en aconseguir la independència. Obtindrien l'hegemonia per a molts segles, dins un nou marc espanyol sense Catalunya. Si no fos pel vot català haurien guanyat totes les eleccions generals des de 1993.

dijous, 13 de desembre del 2012

Idees d'estalvi per al pressupost de la Generalitat -4


SEGUIMENT DE SUBVENCIONS, DESGRAVACIONS, ETC

Exigir als ajuntaments balanços i estat de comptes de totes les subvencions que reben.

Per exemple: si es rep una subvenció per mantenir oberta una exposició destinada a donar a conèixer un dolmen, un poblat ibèric, etc, s'ha de valorar si realment aquesta classe de difusió arriba a la població o només té 2 visitants al dia amb una mica de sort, convertint aquesta subvenció en diners llençats que es podrien invertir en altres sectors més necessitats socialment parlant.

A nivell nacional, si una empresa es beneficia d'una desgravació en la declaració de la renda, per invertir en I+D se li ha de exigir que demostri que realment ha fet aquesta inversió, i si no pot què torni els diners amb els interessos corresponents.

Idees d'estalvi per al pressupost de la Generalitat -3


INFRAESTRUCTURES DE GOVERN

Hi ha infraestructures sobredimensionades com els cotxes oficials, i altres més què han de saber molt millor els que són dins, i que sumant-ho tot carreguen innecessàriament el pressupost.

La Generalitat té una vuitantena de cotxes i l'Estat sobrepassa el miler. A Barcelona segueix havent-hi només per l'Alcalde, tinents d'alcalde i presidents de grup, tal com va reduir Hereu al 2010? i a la resta del país?

L'Ajuntament de New York, per exemple, calcula que la reducció de 40 cotxes oficials dels 93 actuals, els hi suposarà un estalvi de 100.000$

El Govern i els partits han de tenir voluntat de reduir aquestes partides. El primer que posi fil a l'agulla i ho anunciï degudament a la població serà els que se'ls posi a la butxaca.

Hem de mirar models de democràcies més madures.

Actualització de les pensions 2012


Dret a l'actualització
El Govern espanyol vulnera greument la llei amb la seva decisió de no compensar la pèrdua de poder adquisitiu dels pensionistes durant 2012. Des del Col·lectiu Ronda posen gratuïtament a la vostra disposició els formularis necessaris per reclamar aquesta actualització.

Difoneu aquesta notícia.

Consulteu-ho a ara.cat

dimecres, 12 de desembre del 2012

Idees d'estalvi per al pressupost de la Generalitat -2


LIMIT DE SOUS DE TOTS ELS CÀRRECS
Un alcalde no hauria de poder posar-se el sou que vulgui. Un càrrec públic no hauria de poder votar el seu propi sou, ho ha de fer una comissió superior independent.

La carrera política ha de ser vocacional i de servei a la comunitat, no es pot deixar que es converteixi en un mitjà per l'enriquiment personal. Se'n van centenars de milers d'euros cada més en aquests abusos.

La impressió general del poble és que en aquests moments la carrera política és vacacional i de servei a la pròpia butxaca.

Idees d'estalvi per al pressupost de la Generalitat -1

La població no es posaria tant de cul a segons quines retallades si per altra banda es veiessin intencions d'estalviar també limitant o introduint mesures de control en el número de càrrecs, sous, infraestructures, i en definitiva a dotar-se d'un sistema eficient destinat a detectar i denunciar abusos de poder i malversació de l'erari públic. Tenint sempre en compte que l'educació i la sanitat són intocables.

PERSONAL EVENTUAL
Una gran ciutat com París té un límit de contractació de càrrecs de confiança de 40 persones i només ocupen 36. Al nostre país no hi ha cap límit.

Segons Wikipedia hi ha 2,2 milions d'habitants a aquella ciutat 2.200.000/36=61.000 hab. Hi ha 1 assessor per cada 61.000 habitants.

Tenint en compte que la mitja de sous dels assessors és d'entre 41.000 i 43.000 €/any. S'ha de fer comptes. Aquesta mesura seria molt popular.

El primer de tot és publicar un llistat dels tots els assessor que hi ha a tot arreu del país, tal com fa per exemple l'Ajuntament de Leganés 

He estat buscant al BOPB i al DOGC i no ha hagut manera de trobar un llistat similar. Un govern no pot ignorar o amagar aquestes dades.

dimecres, 5 de desembre del 2012

La "normalización" del Ministre Wert

Constitució, Preàmbul sobre les voluntats de l'Estat espanyol, Paràgrafs 3 i 4:

Proteger a todos los españoles y pueblos de España en el ejercicio de los derechos humanos, sus culturas y tradiciones, lenguas e instituciones.
Promover el progreso de la cultura y de la economía para asegurar a todos una digna calidad de vida.

En quant a la protecció de la llengua castellana a Catalunya, que suposo que és el què li preocupa, a la vista està l' “Evaluación general de diagnóstico” què el seu mateix Ministeri realitza, doncs el nivell de castellà dels alumnes a Catalunya es manté en la mitja del reste de l'Estat. Del què es conclou què el castellà, segona llengua més parlada en el món després del xinès mandarí, no necessita augmentar la seva protecció ni promoció a Catalunya.

En canvi no estaria acord amb el text de la Constitució el disminuir el foment i/o protecció ja obtingut en referència al català, euskera, bable, etc, ja que seria des-promoure i des-protegir aquelles llengües. Just el contrari de la voluntat de l'Estat.

En tot cas, l'augment de protecció i promoció del castellà, si és que considera que no s'assoleixen els objectius de coneixement general, no ha de significar la disminució d'aquestes accions sobre altres llengües de l'Estat, en el nostre cas el català, el qual ha patit a través de la historia prohibicions, desqualificacions, documentats atacs orientats al seu extermini com els Decrets de Nova Planta, Pau dels Pirineus de 1659, intent franquista de genocidi cultural, etc.

Però totes aquestes dades vostè ja les coneix, és el Ministre de Educació, Cultura i Esport, així que prego exposi a quines raons atenen, si no són les de complir la Constitució, la “normalització lingüística” que està vostè preparant.