La peresa és parenta de la pobresa, la ignorància de l'esclavatge.

dijous, 21 de maig del 2020

EL VIRUS


(Fa poc he recordat aquest blog, que tenia arraconat, i repassant he trobat aquest esborrany, escrit fa dos o tres anys, que m'ha cridat l'atenció pel títol, coincidint amb el confinament que ens han imposat)

Els responsables de que la sanitat faci tants anys que estigui en regressió no són 4 ni 400 ni 4.000 immigrants que poden estafar prestacions a la Seguretat Social. Tampoc són els pensionistes amb tendència a acumular medicaments aprofitant que els tenen de franc. Tampoc són els malalts que són atesos sense papers.

Menudeses, al costat dels centenars de milions, que són estafats i robats de l’erari públic, des de sempre, per exèrcits de desaprensius que ocupen tota classe de càrrecs públics i vinculats a grans empreses i/o grans fortunes. Veritables responsables de la precarietat general.

La causa de que l’estat del benestar, a l’Estado espanyol, hagi estat sempre a la cua d’Europa, em refereixo als sectors laboral, social, econòmic i cultural (bé, en gairebé tots), és que la classe dirigent, la classe política, executiva i sobretot econòmica, fan les lleis a la seva mida, per enriquir-se i conservar el poder. A més, tenen la supèrbia de permetre’s canviar-les i interpretar-les com més els hi convé, en qualsevol moment.

Quan hi ha algú que es queixa, les “elits” no tenen més que  inocular el virus de la por i de la xenofòbia per dividir “la massa social” i que ens estomaquem entre nosaltres. Seran ells mateixos qui es proposaran per “posar pau” i curar les nostres ferides. Així, els cacics del sud d’España, als anys 50 i 60 van tancar granges i camps de conreu, deixant sense mitjans de subsistència un ingent nombre de famílies (el virus). Al mateix temps que a Catalunya, la dictadura afavoria un sistema laboral quasi d’esclavatge, en benefici d’una burgesia franquista. D’aquesta manera van dirigir una immigració en massa, destinada a diluir el nucli de resistència republicà, que era Catalunya.

Fa uns anys van modificar les lleis per poder cosir a EROs andalusia i el que fes falta –tot molt legal, eh! Se tiene que cumplir la ley- matxucant encara més una comunitat de per sí subsidiària crònica, i arriben les eleccions i la culpa és “de los catalanes i de los inmigrantes”. No ens han arribat ni la meitat de les infàmies que han usat la majoria de partits a les seves campanyes. No sigui que creixi encara més el sentiment de 'desconnexió' amb l'Estado. Allà hi són, els mateixos causants de la misèria, presentant-se com els que posaran ordre a tot. Bé, no exactament els mateixos. És allò de –ves tú que a mi ya me conocen-.

(Ara, al 2020, un virus intenta desviar l'atenció de l'altre)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada