La peresa és parenta de la pobresa, la ignorància de l'esclavatge.

dimarts, 10 de gener del 2012

Una de pendent


El 20 de novembre del 2011, dia de les eleccions, em va tocar fer “d’honorable” president de taula. Varen passar 16 hores des que vaig sortir de casa fins que vaig tornar. Ens les varen pagar cadascuna d'elles a poc més de 3€. Un diumenge. Una companya m’explicava que a TV3 la jornada de 8 hores d’un festiu es paga mínim a 180€. 60 vegades més.

Vaig acabar amb mal de cap i d’esquena de desensobrar i contar més de 800 paperetes, i de emplenar i re-emplenar a mà actes de constitució de mesa, d’escrutini, i de sessió, per a tots els partits que ho demanaven. En plena era informàtica! Quina merrrrda!

Sóc dels afortunats que conserven una feina i treballem de dilluns a divendres. Els caps de setmana són per descansar. Hi ha 5 milions d’aturats repartits per tot el territori nacional, i que no tenen feina durant la setmana. No podrien fer ells aquesta tasca? Tal i com estan les coses, hi ha famílies que pot ser els hi aniria be aquells 60€ i escaig.

No se li ha acudit a ningú del govern oferir la possibilitat de presentar-se voluntari per estar-hi allà? Us puc assegurar que hi ha molta gent que se sent feliçment implicada en aquesta classe d'esdeveniments, i d'altres que els hi faria gràcia tenir aquesta experiència. Si a més estigués dignament remunerada estic convençut que es farien cues. A mi ja m'ha tocat tres cops i estic fins els nassos. Cuuulleres!