Fem Cadena?

 Este año, Julio tendrá 5 Viernes,5 Sábados y 5 Domingos. Sólo sucede cada 823 años. Le llaman el saco del dinero.
Mándale esto a todos tus amigos y según dicen recibirás dinero dentro de 4 días. Según los chinos de Feng Shui el que no lo envíe o comparta se quedará pobre, Yo en particular no voy a dejar de enviarlo! Por si acaso!

Que fuerte!

Cada 823 años? VAYA PEASO DE CASUALIDAD!

Y este año va y nos toca, ¿el qué? EL SACO DEL DINERO, JOER!

CADA 823 AÑOS!!!

Los "chinos del Feng Shui", no? Claro, muy riguroso.

¿Qué cojones hacian los "chinos del Feng Shui" para comunicar su sabiduria antes de que existiera internet?

¿Y en Enero del 2010, Octubre 2010, Mayo 2009, Agosto 2009, Diciembre 2006, etc. que también tuvieron 5 viernes, 5 sábados y 5 domingos? 

¿DE QUÉ ERA EL SACO, QUE ME LO PERDÍ?

823 años. Peaso de matemático el que ha contado los años.

Debe trabajar en la serreria y le faltan un par de dedos para contar.

¿QUEREIS DEJAR DE SER POBRES?

Abrid los ojos.

Sacad vuestro dinero de Bancos y Cajas, metedlo en una Banca Ética. No voteis ningún partido los dirigentes del cual formen parte también del cuerpo directivo de esos Bancos y Cajas de siempre.

Ejemplos:
Hernández Moltó: fué secretario general del PSOE en Castilla-La Mancha y presidente de Caja Castilla la Mancha.
Ignacio López del Hierro: Consejero de la misma Caja Castilla la Mancha y marido de Dolores de Cospedal,  secretaria general del PP.
Esta caja es la que financió el aeropuerto de Ciudad Real, donde hay el trepidante tráfico de un avión al dia.
Rodrigo Rato: Presidente de Caja Madrid y Bankia, y vicepresidente del gobierno en la época Aznar.
Ana Botella: miembro de la Asamblea general de Caja Madrid y Bankia, al mismo tiempo que delegada del Gobierno de la Comunitat Valenciana. Anteriormente teniente alcalde de Madrid.

¿QUEREIS MAS DINERO?

¿o que el que tengáis sirva para más cosas?

Sólo un político ha propuesto hace poco la desaparición de las pensiones VITALICIAS y millonarias (más de 80.000€ anuales) que cobran expresidentes del gobierno, (en EEUU no existen dichas pensiones), pudiendo éstos al mismo tiempo seguir trabajando en el sector privado cobrando sueldos astronómicos. Sin dejar de percibir la pensión autoasignada.
http://llamazares.blogspot.com/2011/01/llamazares-lleva-al-pleno-la.html

 PP y PSOE lo trataron como medio subnormal en el Pleno del Congreso, haciendo gala de ese "respeto y educación" que nos llevan ofreciendo como ejemplo, hace ya bastante tiempo.

ESE DINERO ES NUESTRO.

Mientras, el españolito de a pié debe cotizar durante 37 años para percibir, sólo a partir de que se jubile (ahora a los 67), una mierda de pensión que con suerte será del 80% de la media del sueldo cotizado durante los últimos años.

Este año con el cuento de la crisis, NO aumentan las pensiones de viudedad, orfandad, jubilación, etc. porque no encuentran en el presupuesto del estado 1.300 millones de euros para hacerlo.

En cambio sí encuentran la misma partida de 1.300 millones de euros para seguir invirtiendo en el proyecto inútil de la fabricación del Eurofighter, un avión de guerra europeo que se concibió para luchar en la guerra fria contra Rusia, la tecnología del cual va 15 años atrasada respecto a la de los USA. (Entrevista a Arcadi Oliveres, dilluns 25/03/2011, en el programa SINGULARS de TV3 http://www.tv3.cat/videos/3443930/Arcadi-Oliveres ).

Sólo un sector minoritario de partidos políticos entre los que NO se encuentran PP ni PSOE, está de acuerdo con que se rescinda una hipoteca con la devolución del piso, en caso de que el EURIBOR y los diferenciales que aplican los Bancos y Cajas ahoguen al deudor de la hipoteca hasta que la cuota mensual se convierte en inasumible. Te quitan el piso, te quedas en la calle y encima sigues pagando.  http://llamazares.blogspot.com/2011/02/psoe-y-pp-suman-sus-votos-para-tumbar.html 

¿Hablamos del precio del petroleo, de las nucleares, de las energias alternativas, de comisiones ocultas a todos los niveles tanto municipal, autonómico y nacional?

TODO ESE DINERO ES NUESTRO Y SE LO ESTAN QUEDANDO ELLOS. Para comprarse casas, para comprarse coches de lujo, para criar hijos de papá, para comprarle joyas a su mujer y/o a su "secretaria", para irse a las Bahamas de vacaciones. Y luego vienen a visitar Villasordete de Arriba y todos los borregos detrás con cara de bobalicones, deseando ser princesas algún dia.

¿QUEREIS UN SACO DE DINERO?

Mandad este e-mail a 48 millones de habitantes, no para que se lo crean, sino para que investiguen y se den cuenta de que tenemos un puto escape de dinero y encima en las elecciones siguen ganado sólo dos fontaneros, en un lado PP Gotera, y en el otro Otilio.

Mascletà en el Real Madrid

Aquests Nadals varem ser a Madeira visitant l'illa. En una d'aquestes que caminàvem pels jardins botànics de Funchal, observant les escenes històriques de l'exposició de rajoles en els murs, quan en una d'elles llegeixo Guerra contra os mouros. Aleshores vaig caure; de Lluís-Luisinho; de Pepe-Pepinho; doncs de mouro-MOURINHO!... Hòstia! Mourinho és el diminutiu de moro en portuguès, però la conya és que resulta que aquest "senyor" coincideix amb un altre, curiosament del mateix país -Portugal és un país de contrastos- que es diu ni més ni menys que CRISTIANO!... Hòstia no! re-hòstia!
Tenint en compte els antecedents de pau i harmonia constants que regnen en el club on militen, això que convisquin os Mouros amb os Cristianos és d'esperar que tard o d'hora acabi oferint-nos una sonora mascletà. Així que ja friso amb un mig somriure, esperant l'esdeveniment.

Telecomunicacions? No em Molestin, Facin el Favor.

A quí no l'empipen 15 cops al mes amb trucades telefòniques d'empreses de telecomunicacions oferint els seus productes o les noves ofertes? 

Us imagineu que cada cop que la perruqueria que engegués una promoció de rentat gratis; que el supermercat de torn fes un 2x1; o que el taller d'en Papitu ens regalés un canvi d'oli; ens truquessin a casa? Més valdria donar-se de baixa de la línia de telèfon.

En el nostre cas era Jazztel la més pesada. Cansat d'explicar que per principis mai seria client d'una empresa que em donés la tabarra d'aquesta manera (prefereixo pagar més); o en ocasions quasi a punt de perdre l'educació; un dia vaig entrar en la seva web, vaig iniciar el procés de contractar un dels seus serveis, qualsevol. Aleshores vaig buscar la lletra petita del final de la pàgina on diu Protección de Datos. Eureka! Allà vaig trobar l'adreça i el fax d'on havia d'enviar la sol·licitut per que donessin de baixa les dades que em fessin referència. S'ha de fer per escrit.

Sé que és molt aviat per cantar victòria, però de moment encara no m'han trucat ni un sol cop des de llavors, i haurien sigut normals una mitja dotzena. Us passo el text de la carta per si algú vol fer un copiar/enganxar.

A  14/12/2010 i sense rebre més trucades!!!

Per cert, el text sencer de la llei de protecció de dades el podeu trobar en el següent enllaç http://noticias.juridicas.com/base_datos/Admin/lo15-1999.html#

Sort.

Jazz Telecom, S.A.U. (JAZZTEL)

C/ Anabel Segura Nº 11, Bloque C.

28108 Alcobendas (Madrid)

Barcelona, a 12 de octubre de 2010

Sres.

Mi nombre es XXXXX XXXXXX, soy titular de la línea de teléfono nº xxxxxxxxx, y acogiéndome a la Ley Orgánica 15/1999 de 13 de diciembre de Protección de Datos, Título III sobre los Derechos de las Personas, y haciendo uso de ella

SOLICITO

Que en un plazo máximo de 10 dias, Jazz Telecom, S.A.U. (JAZZTEL) cancele todos los datos de sus ficheros que me hagan referencia (Artículos 16.1 y 16.2).

Que Jazz Telecom, S.A.U. (JAZZTEL) notifique dicha cancelación a terceros a los cuales hayan comunicado mis datos para que procedan también a su cancelación. (Artículo 16.4).

Sin otro particular reciban un atento saludo.

"Els Polítics nostres de cada Dia" o "No hi ha Ningú Més?"

Seguidament intentaré resumir un article escrit pel senyor Vicenç Navarro, amb el títol LAS POLÍTICAS PROMOVIDAS POR LA UNIÓN EUROPEA SON INEFICACES E INJUSTAS, el qual el trobo molt il•lustratiu. Aquest explica a grans trets les causes de la crisi econòmica actual, quines solucions s’estan fomentant des de la Unió Europea i per tant també a Espanya, i quines haurien de fomentar-se.


L’editorial ve a dir que una de les interpretacions més exteses entre els dirigents de l'UE sobre quines han sigut les causes de la crisi econòmica actual ha sigut “l’excessiva” despesa pública, ofegant així el creixement econòmic. La solució que proposen és disminuir-la a fi de reduir el dèficit i el deute públic. És a dir menys serveis, menys ajudes públiques, menys funcionaris, sous més baixos…

En quant a l’elevat nivell d’atur l’atribueixen predominantment a les suposades rigideses del mercat laboral, en altres paraules, que els empresaris no tenen prou llibertat per acomiadar o fer i desfer en relació a sous, conseqüència d’uns sindicats massa “poderosos i influents” que estan obstaculitzant la recuperació econòmica, en la seva acèrrima defensa dels treballadors amb contracte fixe (es veu que tenen sous massa alts i això causa un elevat atur).

Les polítiques públiques promogudes per l'UE són reduir la despesa i l’ocupació pública, disminuint els drets socials i laborals, i la desregulació dels mercats laborals. En realitat el que promouen és el desenvolupament de les polítiques liberals que els mons financers i empresarials han desitjat durant molts anys, i que ara utilitzen la crisi per portar-les a terme.

- El senyor Navarro a més parla dels mitjans de comunicació anomenant-los encertadament mitjans d’informació i de persuasió. En opinió de molts en els quals m’incloc, hi ha poc d’informació i massa de persuasió.

Els països de l'UE que pitjor ho tenen són Espanya, Grècia i Irlanda, però resulta que el nivell de despesa pública d’aquests, respecte al percentatge del PIB, és més baixa que la mitjana de l’Europa dels Quinze. També el percentatge de població que treballa en el sector públic és més baix en aquests tres països respecte als UE-15. Es contradiu llavors amb els arguments de l'UE, doncs l’excessiva despesa pública no és tal en aquests tres casos, essent poc probable que estigui entre les causes de la crisi.

En quant als suposadament exuberants salaris a Espanya, Grècia i Irlanda, val a dir que és evident que són més baixos que la mitja dels UE-15. –Personalment penso que qui ho hagi dit està insultant la intel•ligència dels demés, només cal comparar els sous base de cada país- En canvi, i parlant encara d’aquests tres països, els beneficis empresarials i de la banca es troben entre els més alts, així com el seu frau fiscal.

La causa real de la crisi és la disminució de les rendes del treball (menys poder adquisitiu), i amb això la caiguda de la demanda. Una altra causa és la falta de crèdit, resultat de les rendes amb creixement exuberant dels beneficis del capital, que es van invertir predominantment en activitats especulatives com les immobiliàries i el desenvolupament d’instruments d’alt risc, que van crear les bombolles que a l’explotar provocaren l’enorme problema de falta de crèdit.

Les solucions passen per redistribuir les rendes de manera que augmenti la capacitat adquisitiva de les classes més populars. I expandir enormement la despesa pública amb l’objectiu de crear ocupació. Repassar els plans New Deal i pla Marshall, durant i després de la II Guerra Mundial que van fer superar les respectives depressions.

La falta de crèdit s’hauria d’esmenar creant banca pública i no ajudant als banquers a seguir amb les seves lucratives gestions. La nul•la regulació de la banca, malgrat haver sigut la causa de la crisi financera, mostra fins a quin punt el mon polític està configurat per aquests interessos empresarials que perjudiquen enormement l’economia real.

L’article el podreu llegir sencer a http://www.vnavarro.org/?p=4101 , us el recomano. Va ser publicat el 01/04/2010 a la revista Sistema i el subscriu el senyor Vicenç Navarro, en el bloc del qual es pot llegir que ha estat Catedràtic d’Economia Aplicada a la Universitat de Barcelona; actualment Catedràtic de Ciències Polítiques i Socials en la Pompeu i Fabra, i Professor de Polítiques Públiques en The Johns Hopkins University (Baltimore, EEUU). Dirigeix diferents programes político-socials, premi Trueta de la Generalitat de Catalunya, etc.

Si us plau no llanceu pedres a aquesta senyal

Vull pensar que només veiem un detall i que deu haver alguna altra senyal, a la qual els compatriotes matxuquen a rocs.

De totes formes, coneixent el tarannà de l'ésser humà, que només cal que se li digui una cosa per què faci exactament el contrari, trobo de lo més inútil gastar-se els diners dels contribuents en instal·lar andròmines de cartells com el de la foto.

D'altra banda, en el cas que el cartell no pretengui protegir cap altre senyal, podríem pensar que forma part de la política de foment de l'esport de l'ajuntament d'aquella contrada. És original, desfoga, i és més barat que una pista d'atletisme.

Salut.

Fumes?

Centenars d'estudis mèdics i d'altres branques de la ciència demostren que el tabac és tòxic per qui fuma i també per qui és aprop de qui fuma.

Tothom coneix un pepet o una pepeta que va viure fins als "cent cinquanta" anys i no va deixar de fumar fins l'últim alè de vida. Estupideses, el número de morts prematures (abans dels 68 anys) guanyen de llarg el número de pepets longeus. Més de 8.000 morts per causes atribuïdes al consum de tabac l'any 2006 només a Catalunya, segons el Departament de Sanitat de la Generalitat.

El Ministerio de Sanidad estima en 50.000 els morts anuals per causes provinents del consum de tabac a tot l'Estat, dels quals 700 corresponen a fumadors passius. Però aquest estudi només té en compte les dues malalties més freqüents: cardiovasculars i càncer de pulmó. Anàlisis més curoses en les que es contemplen altres factors, realitzades per l'Agència de Salut Pública de Barcelona, l'Institut Oncològic de Catalunya o la Sociedad Española de Neumología y Cirujía Torácica situen la xifra entre 3.000 i 3.500 els fumadors passius que moren any rere any.

Segons l'Associación Española Contra el Cáncer el 50% dels infants són fumadors passius per estar exposats al fum del tabac. És de suposar que de familiars fumadors sobretot.

Informes de l'Organització Mundial de la Salut revelen que el tabaquisme és la primera causa evitable de malalties, invalidesa i mort prematura del món.

Si algú vol comparar la contaminació provinent dels vehicles amb la del tabac pot llegir l'article enllaçat.

Encara hi ha qui amb un somriure sorneguer diu -D'alguna cosa hem de morir- A aquests valents els hi demanaria que es morissin de la manera que desitgin, però sense perjudicar als demés.

-Jo sempre pregunto si a algú li molesta que fumi- Això és absurd. Si la pregunta fos -Us molesta que perjudiqui seriosament la vostra salut?- Es veuria més clar que és absurd preguntar-ho. En aquest punt arribem a la inconsciència. Inconsciència de qui pregunta i inconsciència de qui respon que no li molesta, ja sigui per cortesia, perquè no li desagrada l'olor o per ves a saber què.

Qui encén un cigarret en un local públic no pot saber fins a quin grau pot estar perjudicant als demés i està violant la integritat física de tothom. Però això a la majoria de fumadors no els importa o els hi és més còmode ignorar-ho.

En el cas dels restaurants, a més està impedint al reste de clients gaudir dels sabors i aromes dels plats, empudegant l'ambient. Cert que en la majoria de locals està permès fumar. Això no vol dir que sigui salubre o respectuós. També està permès estossegar, però a ningú se li acudiria fer-ho en la cara del que té al costat, -quina mala educació, que poc higiènic!- Però no passa res si el fum del cigarret del de la taula veïna viatja per sobre del nostre plat, o carrega l'ambient provocant la tos de qui el respira, el ressecament ocular, la irritació de les vies respiratòries, etc.

Ja va sent hora de que ser fumadors passius (que ho som tothom que entra a un bar), no sigui sinònim de conformistes, muts, ni acoquinats. El fum del tabac perjudica la salut dels que no fumem; contamina l'ambient, embruta la pell, empudega roba i cabells, també tapisseries durant dies, però sobretot mata a la gent que "no fuma".

Personalment penso que qui no pugui donar satisfacció a les seves pròpies addiccions sense fer partícips als demés, hauria de plantejar-s'ho seriosament (per dir-ho amb suavitat).

Malgrat tot, com el tema de la salut o el respecte és una batalla en general perduda, als "passius" només ens queda esperar la política prohibicionista tant criticada per aquest sentiment liberalista que ens omple sovint a tothom, però que fa llufa davant la inconsciència, l'egoisme i el poc civisme de la gent.

Paraula de Déu

La fe no és més que l’exercici  de creure una cosa que no es pot demostrar científicament, prescindint de probabilitats i raonaments lògics.

Hi ha preguntes transcendentals, a les quals, a hores d’ara, ni la ciència ni la lògica poden donar una resposta absoluta: Quins són els límits de l’univers?; Hi ha alguna cosa després de la mort?, etc.

I dic jo, l’éxit de la fe entre la nostra espècie, rau en la manca de capacitat generalitzada al llarg dels segles, de reconèixer la pròpia ignorància. Si l'intel·lecte no troba una explicació argumentable des de la raó, sembla que l’ego de l’ésser humà ha d’inventar-se’n una. Un cop inventada i convertida en axioma, és la base per desenvolupar tota una estructura moral, política, cultural i/o militar la qual arriba a influenciar civilitzacions senceres. La invenció més típica és l’existència d’un “superheroi” omnipotent.

- Qui ha creat el món?
- No ho sé.
- Jo sí, ho ha fet Luck Skywalker, que a més és l’únic i autèntic. Els que tenen superherois diferents estan equivocats i són infidels.
- I doncs, algú ha tingut que crear a Luck Skywalker.
- No, ell ha existit sempre.
- Com ho saps?
- És així.

Com diria Tortell Poltrona: Què bèssssstia!

Personalment em sona igual de ridícul, el que sigui un Superheroi o un Déu, vingui de l’Olimp dels grecs, de la utopia de Plató, de la Marvel o del cel. Però al mateix temps m’espanta llegir el que la gent ha estat i és capaç de fer, per reivindicar la creença del seu propi Déu/Superheroi.

Si un home s’enamorava d’una dona casada o que no convenia, la dona podia ser acusada de bruixa, torturada, penjada i cremada. Actualment encara es lapiden dones acusades d’infidelitat "seguint l'ensenyament" del Corà. En el Levític, tercer llibre de la Bíblia, podem llegir que quan s’enxampa un violador se l’ha de lapidar, i a la dona violada també, perquè ha quedat impura.

Ablacions, circumcisions, auto-infringir-se ferides amb fuets o objectes tallants, juraments de castedat, etc., estan a l’ordre del dia encara ara. No fa gaire vàrem poder veure a les notícies com un individu dirigia un missatge esgarrifador a una càmera domèstica, decapitant tot seguit un ostatge, amb un ganivet.

No conec cap religió que no hagi estat auto-desacreditant-se durant tota la història fomentant barbaritats. Així doncs, no és d’extranyar que cada cop siguem més els que pensem que, per ser bona persona i tenir uns principis morals que ens permetin viure en pau amb els demés, no calgui fer-ho en base a un ésser amb poders sobrenaturals.