Paraula de Déu

La fe no és més que l’exercici  de creure una cosa que no es pot demostrar científicament, prescindint de probabilitats i raonaments lògics.

Hi ha preguntes transcendentals, a les quals, a hores d’ara, ni la ciència ni la lògica poden donar una resposta absoluta: Quins són els límits de l’univers?; Hi ha alguna cosa després de la mort?, etc.

I dic jo, l’éxit de la fe entre la nostra espècie, rau en la manca de capacitat generalitzada al llarg dels segles, de reconèixer la pròpia ignorància. Si l'intel·lecte no troba una explicació argumentable des de la raó, sembla que l’ego de l’ésser humà ha d’inventar-se’n una. Un cop inventada i convertida en axioma, és la base per desenvolupar tota una estructura moral, política, cultural i/o militar la qual arriba a influenciar civilitzacions senceres. La invenció més típica és l’existència d’un “superheroi” omnipotent.

- Qui ha creat el món?
- No ho sé.
- Jo sí, ho ha fet Luck Skywalker, que a més és l’únic i autèntic. Els que tenen superherois diferents estan equivocats i són infidels.
- I doncs, algú ha tingut que crear a Luck Skywalker.
- No, ell ha existit sempre.
- Com ho saps?
- És així.

Com diria Tortell Poltrona: Què bèssssstia!

Personalment em sona igual de ridícul, el que sigui un Superheroi o un Déu, vingui de l’Olimp dels grecs, de la utopia de Plató, de la Marvel o del cel. Però al mateix temps m’espanta llegir el que la gent ha estat i és capaç de fer, per reivindicar la creença del seu propi Déu/Superheroi.

Si un home s’enamorava d’una dona casada o que no convenia, la dona podia ser acusada de bruixa, torturada, penjada i cremada. Actualment encara es lapiden dones acusades d’infidelitat "seguint l'ensenyament" del Corà. En el Levític, tercer llibre de la Bíblia, podem llegir que quan s’enxampa un violador se l’ha de lapidar, i a la dona violada també, perquè ha quedat impura.

Ablacions, circumcisions, auto-infringir-se ferides amb fuets o objectes tallants, juraments de castedat, etc., estan a l’ordre del dia encara ara. No fa gaire vàrem poder veure a les notícies com un individu dirigia un missatge esgarrifador a una càmera domèstica, decapitant tot seguit un ostatge, amb un ganivet.

No conec cap religió que no hagi estat auto-desacreditant-se durant tota la història fomentant barbaritats. Així doncs, no és d’extranyar que cada cop siguem més els que pensem que, per ser bona persona i tenir uns principis morals que ens permetin viure en pau amb els demés, no calgui fer-ho en base a un ésser amb poders sobrenaturals.