Un dia paradoxal

S’ha obert el dia amb el cel tapat.
A la pollastrera se li ha posat la pell de gallina i la fruitera es trobava pansida.
Els que manen segueixen obeint els rics.
Per la dreta diuen que han matat l’amo i per l'esquerra que deixaran de fer-ho.
Un jove incrèdul ha tingut un infart, ara ja s'ho creu... que fumar mata.
Tinc acidesa, em prendré una cervesa.
La nena estudia francès.
Avui juga el barça.
La família bé, gràcies.

Va per tu, Bilbo

06/09/2005

Ahir vaig rebre una trucada, i des d’aleshores una ombra s’ha instal·lat en el meu interior, que inexorablement ha anat guanyant opacitat a mesura que estant passant els moments.

Algú parlarà de les lleis de la natura, però el posar final a una vida plena de salut, energia i joventut és una mostra més de que la justícia i les lleis no van alhora.

Encara tinc present el seu tacte, la seva olor. Sempre, quan arribava venia a rebre’m amb una abraçada i els ulls brillants. Un dia abans la seva mirada era trista encara que agraïda, com sempre. L’abraçada la vaig haver de posar jo sol, incrèdul. Em vaig poder acomiadar amb un desig d’esperança finalment no recompensat.

Els dies esvairan l’ombra i quedaran els bons records, però aquest company es mereix que abans de que el temps s’emporti aquesta cremor, no deixi passar un instant més sense expresar els sentiments que ha fet creixer dins nostre.

Ens ha deixat un individu intel·ligent, carinyós, juganer, amb una forta personalitat, i amb el que ens unia un enteniment instantani, mut però inequívoc, i em consta que aquest llaç el tenia amb tots els que l’estimavem.

Mentre escric aquestes línies no puc evitar sentir com si algú m’escanyés la gola des de dins.

Adéu amic, adéu Bilbo.

Prohibit Escopir

És la premissa amb que es va obrir la “rave” de tast de vins catalans de la mà de Vintaix, on vàrem anar ahir.

No sóc enòleg ni sommelier ni viticultor, simplement m’agrada el vi i tinc les meves preferències. Penso que no cal invertir un ronyó per posar un caldo virtuós a taula. D’altra banda no tenia cap intenció d’escopir un vi de 68 € l’ampolla (Belat del celler Albet i Noya) que a més et feia tancar els ulls al mateix temps que t’obria tots els altres sentits. Aquest destacava per ser el més car però tots vuit compartien una excel·lent qualitat, cadascun amb les seves propietats.

10 Sentits és el nom del celler dels dos primers vins que varen obrir la vetllada. Be ros amb potes negres és un vi blanc que en realitat és negre. L’explicació és la següent: van agafar un raïm negre, el van aixafar per extraure el most, o el suc si ho voleu, i li van retirar les pells per substituir-les per les d’un altre raïm, blanc en aquest cas. El most de raïm negre agafa el color de les pells de raïm blanc.

El procés invers respon al Be negre amb potes rosses que va ser el següent tast. La dificultat rau en aconseguir dues vinyes, una de raïm blanc i l’altre de negre, que madurin i es cullin al mateix temps, dins del territori català. Com va dir un dels joves responsables de celler – te n’has d’anar a can collons.

Can 28, del celler Mas Candi, és un vi fet amb mandó, una de les varietats catalanes que s’estan recuperant de l’oblit. Després de l’atac de la fil·loxera (1860, yanki tenia que ser) les vinyes es van replantar amb varietats més rendibles, deixant de costat altres que, encara que de gran qualitat, no ho eren tant. Personalment trobo especialment lloable aquesta recuperació de varietats “velades”.

Paraula d’on prové el nom del següent vi, Belat d’Albet i Noya. Només s’han embotellat 252 ampolles i ahir es van obrir cinc. S’origina també d’una varietat quasi desapareguda, de la que no se n’ha sabut el nom que tenia antigament, però que segons l’estudi de l’ADN, és autòctona.

Producte del programa de recuperació de varietats del mateix celler, vàrem poder gaudir també del Caladoc, que no és a la venda i que només s’han embotellat 50 ampolles. Tot un honor.

Els estudis de Mas Martinet Assessoraments van tancar la vetllada. Tres vins anomenats Degustació 3, 4 i 5 respectivament, gestats en vinyes del Priorat, plantades en un mateix terreny i mateixa orientació, però en diferents alçades, 450m, 350m i 200m, just per comprovar les diferències d’aroma, sabor i demés qualitats del producte final.

En acabat, vàrem sortir contents i contentets. Per sopar, aigüeta. I si algú ho vol provar, el dia 28 d'octubre hi ha una altra “rave” dedicada a vinyes velles, algunes de centenàries. Segurament ho trobareu a l’Atrapalo.com.

Salut.

Més informació a http://www.vintaix.cat/shop/

És totalment cert que el vi millora amb l'edat. Com més vell em faig, més m'agrada.

Democràcia Adolescent

Tenim una baralla de cartes, els propietaris de la qual som el poble. Mitjançant comicis s'escull el grup que l'utilitzarà els vinents quatre anys. El grup escollit triarà els jugadors d'entre els seus, i es repartiran les cartes a conveniència. Aleshores cadascun dels jugadors farà els seus malabars, equilibris, castells, prestidigitacions, i més. Amb un objectiu comú: distreure el poble, mentre facturen tot el possible.
La democràcia és el menys dolent dels sistemes polítics (W. Churchill), però si canviem els dos grups de paraules subratllats milloraria espectacularment.

1. El com s'han de "repartir les cartes", o el que és el mateix, el com adjudicar els càrrecs de responsabilitat. Evidentment no per conveniències, sinó per excel·lències contrastades i demostrades en el camp del càrrec a ocupar. (Aquesta evidència no és tal per la major part de la classe política actual).
2. Un pla que previngui l'aparició de "saltimbanquis avars", i d'actuació eficaç en el seu cas, que substitueixi immediatament l'incompetent per un facultatiu autoritzat que no pertanyi a cap grup polític.

A la democràcia encara li falta un bull per que sigui adulta. És imperatiu que es desenvolupi i creixi en valors. Ara.

La Soca del Llot

Un grup de feixistes ocupa per la força del terror durant quaranta anys el govern d’un estat, seguint a cegues la mà dura del seu líder fins que aquest mor.

En la Guerra Civil es mal anomenaven del bando nacional. No és correcte perquè un exèrcit la major part del qual està format per forces estrangeres del nord d’Àfrica, de l’Alemanya nazi i de la Italia feixista de Mussolini, no és gaire nacional que diguem. I si a més el que fan és atacar el seu propi país no és ni nacional ni patriota ni digne.

En l'última època d’aquells execrables quaranta anys, el context internacional i les pressions europees impedirien que la dictadura perdurés en un canvi de líder, així doncs Franco fitxa Joan Carles de Borbó, un parent de l’últim rei que va haver, Alfons XIII, el qual ja congeniava amb el totalitarisme, doncs en 1923 va donar el vistiplau i suport al cop d’estat de Primo de Rivera contra el govern de García Prieto.

El resultat és que tenim un rei alliçonat durant anys pel mateix dictador que tot i mort ens el va empeltar com a herència. Rei que més tard necessitaria dissipar dubtes de la seva lleialtat a la democràcia i que se'l deslligués del règim anterior. Se'm passa pel cap que podria haver sigut una pantomima el cop d’estat el 23F de 1981, i que li va sortir tal com s'esperava. Quina era en realitat la missió que Franco va encomanar al rei?

No és creïble que els feixistes cedissin el poder de forma voluntària a un govern “democràtic”. A la vista tenim de què són capaços els polítics per aconseguir el poder. Així que és difícil empassar-se que uns, acostumats a manar a cop de vara donin mitja volta i se’n oblidin.

La transició va estar dirigida pels feixistes, assegurant-se de crear un marc propici per seguir remenant les cireres des de la segona fila, des del poder econòmic. I què és el que fan? El que han fet sempre. Abans una dictadura d’estat. Ara una dictadura de mercat.

Són els mateixos. Venen de la mateixa soca.

Oferta d'Ocupació

País en crisi econòmica necessita Diplomat en Ciències Polítiques, la vocació del qual vagi dirigida al progrés sostenible i al benestar de la població en general.

Es demana:

• Honradesa. I garantir l’honradesa de totes les persones que formin part del Govern, a tots els nivells, des del municipal al nacional, aplicant els mitjans que siguin necessaris.
• Capacitat de reconèixer i rectificar els pròpis errors.
• Capacitat per reconèixer i aplicar els encerts  dels altres.
• Que exigeixi capacitats pertinents a cadascun dels membres del seu govern depenent del càrreg que han d’ocupar. Això és, llicenciats en economia pel Departament d’Economia, docents pel Departament d’Educació, metges pel Departement de Sanitat, etc.
• Es valoraran idiomes.

S’ofereix:

• Sou excepcional.
• Totes les despeses pagades.
• El reconeixement de la població.
• Excel·lent currículum acabada la seva tasca.
• Un lloc, destacat depenent de la seva gestió, en els llibres d'història.

Interessats dirigir-se al Poble. Un cop escollit un equip de catedràtics, els citarà per un examen d'aptituts, obtenint d'aquesta manera el dret de presentar-se per ser escollits en comicis generals.

Fem Cadena?

 Este año, Julio tendrá 5 Viernes,5 Sábados y 5 Domingos. Sólo sucede cada 823 años. Le llaman el saco del dinero.
Mándale esto a todos tus amigos y según dicen recibirás dinero dentro de 4 días. Según los chinos de Feng Shui el que no lo envíe o comparta se quedará pobre, Yo en particular no voy a dejar de enviarlo! Por si acaso!

Que fuerte!

Cada 823 años? VAYA PEASO DE CASUALIDAD!

Y este año va y nos toca, ¿el qué? EL SACO DEL DINERO, JOER!

CADA 823 AÑOS!!!

Los "chinos del Feng Shui", no? Claro, muy riguroso.

¿Qué cojones hacian los "chinos del Feng Shui" para comunicar su sabiduria antes de que existiera internet?

¿Y en Enero del 2010, Octubre 2010, Mayo 2009, Agosto 2009, Diciembre 2006, etc. que también tuvieron 5 viernes, 5 sábados y 5 domingos? 

¿DE QUÉ ERA EL SACO, QUE ME LO PERDÍ?

823 años. Peaso de matemático el que ha contado los años.

Debe trabajar en la serreria y le faltan un par de dedos para contar.

¿QUEREIS DEJAR DE SER POBRES?

Abrid los ojos.

Sacad vuestro dinero de Bancos y Cajas, metedlo en una Banca Ética. No voteis ningún partido los dirigentes del cual formen parte también del cuerpo directivo de esos Bancos y Cajas de siempre.

Ejemplos:
Hernández Moltó: fué secretario general del PSOE en Castilla-La Mancha y presidente de Caja Castilla la Mancha.
Ignacio López del Hierro: Consejero de la misma Caja Castilla la Mancha y marido de Dolores de Cospedal,  secretaria general del PP.
Esta caja es la que financió el aeropuerto de Ciudad Real, donde hay el trepidante tráfico de un avión al dia.
Rodrigo Rato: Presidente de Caja Madrid y Bankia, y vicepresidente del gobierno en la época Aznar.
Ana Botella: miembro de la Asamblea general de Caja Madrid y Bankia, al mismo tiempo que delegada del Gobierno de la Comunitat Valenciana. Anteriormente teniente alcalde de Madrid.

¿QUEREIS MAS DINERO?

¿o que el que tengáis sirva para más cosas?

Sólo un político ha propuesto hace poco la desaparición de las pensiones VITALICIAS y millonarias (más de 80.000€ anuales) que cobran expresidentes del gobierno, (en EEUU no existen dichas pensiones), pudiendo éstos al mismo tiempo seguir trabajando en el sector privado cobrando sueldos astronómicos. Sin dejar de percibir la pensión autoasignada.
http://llamazares.blogspot.com/2011/01/llamazares-lleva-al-pleno-la.html

 PP y PSOE lo trataron como medio subnormal en el Pleno del Congreso, haciendo gala de ese "respeto y educación" que nos llevan ofreciendo como ejemplo, hace ya bastante tiempo.

ESE DINERO ES NUESTRO.

Mientras, el españolito de a pié debe cotizar durante 37 años para percibir, sólo a partir de que se jubile (ahora a los 67), una mierda de pensión que con suerte será del 80% de la media del sueldo cotizado durante los últimos años.

Este año con el cuento de la crisis, NO aumentan las pensiones de viudedad, orfandad, jubilación, etc. porque no encuentran en el presupuesto del estado 1.300 millones de euros para hacerlo.

En cambio sí encuentran la misma partida de 1.300 millones de euros para seguir invirtiendo en el proyecto inútil de la fabricación del Eurofighter, un avión de guerra europeo que se concibió para luchar en la guerra fria contra Rusia, la tecnología del cual va 15 años atrasada respecto a la de los USA. (Entrevista a Arcadi Oliveres, dilluns 25/03/2011, en el programa SINGULARS de TV3 http://www.tv3.cat/videos/3443930/Arcadi-Oliveres ).

Sólo un sector minoritario de partidos políticos entre los que NO se encuentran PP ni PSOE, está de acuerdo con que se rescinda una hipoteca con la devolución del piso, en caso de que el EURIBOR y los diferenciales que aplican los Bancos y Cajas ahoguen al deudor de la hipoteca hasta que la cuota mensual se convierte en inasumible. Te quitan el piso, te quedas en la calle y encima sigues pagando.  http://llamazares.blogspot.com/2011/02/psoe-y-pp-suman-sus-votos-para-tumbar.html 

¿Hablamos del precio del petroleo, de las nucleares, de las energias alternativas, de comisiones ocultas a todos los niveles tanto municipal, autonómico y nacional?

TODO ESE DINERO ES NUESTRO Y SE LO ESTAN QUEDANDO ELLOS. Para comprarse casas, para comprarse coches de lujo, para criar hijos de papá, para comprarle joyas a su mujer y/o a su "secretaria", para irse a las Bahamas de vacaciones. Y luego vienen a visitar Villasordete de Arriba y todos los borregos detrás con cara de bobalicones, deseando ser princesas algún dia.

¿QUEREIS UN SACO DE DINERO?

Mandad este e-mail a 48 millones de habitantes, no para que se lo crean, sino para que investiguen y se den cuenta de que tenemos un puto escape de dinero y encima en las elecciones siguen ganado sólo dos fontaneros, en un lado PP Gotera, y en el otro Otilio.