És tot en ordre. La majoria absoluta en mans de CiU hauria sigut fatal per al Gobern i pel procés d'independència. Pel Gobern perquè la política de retallades i privatització de la sanitat que ha dut a terme CiU hagués quedat legitimada, i pel procés d'independència perquè torpedinant la seva persona o traient draps bruts del partit, es tocava seriosament l'èxit d'un Estat independent.
Els vots que ha perdut la dreta catalana els ha guanyat l'esquerra catalana. La força independentista ha quedat intacta i amb un avantatja: s'haurà d'escoltar a tothom.
L'ANC juga un paper importantíssim com a portadora de la veu del poble i essent una força transversal, és a dir, formada per persones de diferent ideologia per a un fi comú, un Estat independent.
Espero i desitjo que un cop assolida la independència no es dissolgui l'ANC, doncs necessitem que segueixi essent la veu del poble per a garantir una justícia social. Crec que la primera tasca seria dotar al país d'un sistema de control independent i autònom, que avaluï constantment les actuacions dels dirigents dels diferents estatus del Gobern, amb la finalitat de detectar i resoldre qualsevol bri de mala gestió o corrupció. Però això pot ser és avançar-se massa...
Primer mirem el vídeo i després el comentarem en castellà, ja que està destinat a aquest col·lectiu.
Primeramente decir que afortumandamente hace tiempo que las reuniones pueden ser no clandestinas.
Para seguir, deberiais asistir a una de estas reuniones porque os sorprenderiais del nivel ya no de la información que poseen los que intervienen, sino del respeto al turno de palabra, a la atención de todos los asistentes -y muchas veces, cuando no hay ponentes sino que la reunión es de varios debates en diferentes mesas del local- al ambiente de estudio y de trabajo que se crea.
Para acabar la introducción, una apreciación personal. La clave de humor con la que se ha hecho este video es bastante llana, recurre al chiste fácil, y no es mas que una caricaturización de lo que se desconoce.
ELS JOCS OLIMPICS
La presentación de la candidatura de Barcelona fué iniciativa de l'Ajuntament de Barcelona con Narcís Serra a la cabeza, seguida por la definitiva labor de Pasqual Maragall, sucesor de Serra en la alcaldía.
La financiación de los JJOO de Barcelona fué fruto del esfuerzo conjunto del Comité organizador, la administración central, la autonómica y la local, más los sustanciosos ingresos provinientes de la venta de los derechos de televisión, la esponsorización, la venta de licencias de imagen, venta de entradas, sellos y moneda conmemorativos, etc. Siendo la participación de la financiación pública sólo el 9% (ver página 7 párrafo 2 del enlace). Es de obligada mención la inestimable ayuda de los 30.000 voluntarios que trabajaron por amor al arte, antes, durante y después de los Juegos. La marca "España" ganó muchos puntos y la proyección al mundo fué enorme. El sector privado no sólo catalán sino del resto del Estado se benefició en gran medida y la tasa de paro del país bajó significativamente.
La gente tiende a ponerse medallas viendo correr a los otros. Qué mania!
L'AEROPORT DEL PRAT
El Aeroport del Prat está gestionado por Madrid. Madrid es quien hace caja. De hecho es una de las clásicas reivindicaciónes catalanas que nunca se nos ha concedido. Se hizo la ampliación después de no poder demorarla más, pues debido a la demanda de usuarios hacia tiempo que se necesitaba una ampliación y modernización de las instalaciones. Pasa que las inversiones en Catalunya siempre han sido harto alergénicas. Hecha la ampliación, el Prat ha superado a Barajas en número de pasajeros sin conexión y se ha convertido en el noveno mejor aeropuerto de Europa, hecho que demuestra la necesidad que habia. Naturalmente Barajas sigue siendo el único aeropuerto hub de España. Si Catalunya hubiera sido independiente, la ampliación se hubiera hecho mucho antes. El déficit histórico es de 213.963 millones de euros desde el año 1986 hasta el 2009 (página 5 del enlace).
BILINGÜISME
La suerte de ser bilingües no es gracias a los esfuerzos españoles, pues han estado siempre orientados a disminuir con diferente empeño el uso del catalán a favor del castellano. Si somos bilingües ha sido por la lucha constante de los catalanes por defender nuestro idioma en todos los ámbitos posibles. Hay múltiples ejemplos a lo largo de la historia.
EL CAVA, EL FUET, LA PIZZA
Con el boicot del cava que hubo el 2005 las empresas catalanas lo que hicieron no fué tirar el cava por el desagüe, sino buscarse la vida fuera de España. En consecuencia, cuando los españoles vieron que no podian gastarse 30 y 50 euros por botella de champagne francés, volvieron a comprar cava catalán, con lo que ahora las empresas catalanas tienen dos mercados. Afortunadamente es simplemente mentira que dependamos del mercado español.
Lo mismo pasaria con los otros productos de origen catalan. Quizás perderiamos un mercado o no, pero lo que es seguro es que ganariamos otro.
PRODUCTES TÈXTILS
La industria textil catalana del siglo XIX tuvo que hacer frente al débil mercado español de entonces, que estaba constituido básicamente por campesinos con bajo poder adquisitivo. Es decir, que la venta no podia sobrevivir del mercado nacional y se contemplaba más el internacional. En cambio era una fuente de trabajo de masas del resto de España que emigraba en busca de un futuro que no ofrecia sus lugares de origen. Gracias. De nada.
REMODELACIÓ DEL PORT DE BARCELONA
¿Lo pagó el Estado? Habrá que informarse mejor. Se hubiera hecho igualmente, quizás antes, si los 16.000 millones anuales de euros que se queda España en concepto de "solidaridad" se quedaran en Catalunya. El rescate que ha solicitado recientemente la Generalitat es de 5.023 millones.
L'AVE
El AVE tiene dos sentidos Barcelona-Madrid y Madrid-Barcelona. Conecta las dos ciudades más importantes de la península y las dos se benefician de ello. De todas la líneas de AVE que hay en España, es la de más concurrencia, a pesar de ello, sigue siendo deficitaria. La gente se llena mucho la boca con el AVE. Resulta que el AVE ha contribuido en mucho a la especulación que ha provocado la crisis, pues hay que saber que España es el país que tiene más kilómetros de AVE construidos del mundo, después de China... Esto es una muestra de la sobredimensión de estructuras construidas y mala gestión.
RECONSTRUCCIO DEL LICEU
¿La pagó el Gobierno de España? La verdad lo ignoro, pero si Catalunya hubiera sido independiente, lo hubiera pagado el Gobierno Catalán. No tenemos Liceo gracias a España.
LA LLIGA
Siendo Catalunya un Estado, el Barça podría seguir compitiendo en la liga española, igual que el Mónaco lo hace en la francesa. En el caso que la federación española de fútbol, el Gobierno, las empresas de medios, etc. decidieran renunciar a los suculentos ingresos, venta de periódicos, derechos de televisión, etc. que aportan los Madrid-Barça y Barça-Madrid, no nos faltarian novias en otros paises que recibirian al Barça en su liga, con los brazos abiertos.
LA UNIÓ EUROPEA
La UE tiene sus ventajas y sus desventajas. De hecho es la UE quien tiene una crisis del copón. Paises como Noruega o Suiza están en el continente europeo pero no en la UE, y no sufren crisis.
Algunes persones contràries a la independència de Catalunya
venen a veure si fan mal, preguntant si la Vall d’Aran volgués independitzar-se
de Catalunya, què passaria?
Ho posen molt fàcil. Defensarien aquests que els aranesos
tinguin el dret a decidir? Si és així, perquè els aranesos sí i els catalans
no?
Si la Vall d’Aran volgués un estat propi, no veig perquè
haurien d’esperar la independència de Catalunya, ho reclamarien ara.
En tot cas, un cop assolit l’Estat Català i aconseguida una
estabilitat, si els aranesos, o els del Baix Camp per posar qualsevol altre,
consideressin que el Govern Català no respecta els seus drets, no fomenta la seva
diferenciació cultural, els margina econòmicament, etc, Doncs que facin un
referèndum i votin si volen la independència del seu territori.
Però, com diria un dels fraggles
que sortia al Polònia,- això són cabòries-.
Bé, personalment considero que el català hauria de ser l'únic idioma oficial de Catalunya, per la senzilla raó què és l'únic propi de Catalunya.
Els idiomes cooficials, als països que en tenen, acostumen a ser el propi més el de l'estat "administrador". En cas que Catalunya fos una nació independent no veig perquè hauria de tenir el castellà, igual que tampoc el francès, per posar un cas similar, doncs també és un país veí, com a idiomes cooficials.
Però això no és una cosa que hagi de decidir jo, ni el senyor Junqueras president d'ERC, ni el President de la Generalitat, ni tant sols cap govern. Això, en un país de bona salut democràtica ho hauria de decidir el poble mitjançant una consulta, com fan a Suïssa, Noruega, Finlandia, que tenen consultes quasi cada setmana. Quina murga oi? però això de la democràcia ha de ser així. El premi és que aquests tenen el país que el poble decideix. I sense crisis.
Quan aquests werts i altres individus diuen “españolizar”
el que volen dir en realitat és “castellanizar”, perquè si fos veritat que “España
somos todos” i visquéssim en un Estat democràtic on no hi hagués marginació
cultural, haurien de donar per igual les mateixes oportunitats d'utilitzar com
a llengua vehicular totes i cadascuna de les llengües que hi ha a l’Estat, a totes
i cadascuna de les autonomies. No només això, sinó fomentar també aquelles llengües amb categoria d'idioma que estan en clar procés d'extinció, com el bable d'Astúries o la fala aragonesa. Lamentable! el centralisme dels polítics espanyols, autèntic genocidi cultural.
Si el que volen és “españolizar
los alumnos catalanes”, haurien de fomentar escoles a Catalunya, la llengua vehicular
de les quals fos el gallec, l’euskera, el castellà, etc, ja que insisteixen que totes aquestes llengües són espanyoles, i no només el castellà.
Haurien de començar per “españolizarse” ells mateixos i la resta de l’estat, o canviar de discurs.
He llegit molts articles de diaris de tot color, també premsa internacional, que insisteixen en atribuir a CiU i Artur Mas la capçalera del moviment independentista, i fins i tot en algun cas l'acusen d'aprofitar-se deslleialment de la debilitat de l'Estat, degut a la crisi econòmica, per manipular la gent envers als seus interessos nacionalistes.
Què poc rigor, quanta bena als ulls! CiU i el senyor Mas es deuen considerar a ells mateixos com a víctimes de les circumstàncies, doncs conservadors com són, estic segur que esperaven un mandat tranquil, amb els seus estira i afluixes de sempre, dins una autonomia amb pretensions, intentant allargar en el temps el seu poder tot el possible, al mateix temps d'enriquir més i més les seves butxaques i les dels seus similars. No estava en la seva agenda fer passes cap a la independència. Encara dubto de que ho estigui ara.
Quanta por tenen els poders fàctics a reconèixer que el poble quan està unit és realment el que mana!
El poble està parlant, i el que diu sobrepassa programes electoralistes. Ara són els partits els que s'han d'adaptar al que diu el poble, i no el poble al que diu el govern. Així que es canviïn la roba interior i que es posin a treballar, perquè ara que hem obert la boca, no callarem fins al final.
I que es preparin perquè en quant arribi la independència, començarà la neteja. Que hi ha feina.
En quant a Espanya, Vicenç Navarro aposta per que està a punt de fer-se un canvi qualitatiu a millor, i que hauriem de confiar i dir no a la independència. Discrepo totalment en aquest punt, però estic d'acord amb la resta del seu article del 10 d'octubre "La crisis de legitimidad del estado español: causas y consecuencias" i em quedo amb dues frases:
"La unión en un país tiene que basarse en un acto voluntario, no forzado. La unión actual está garantizada por al fuerza del mismo Ejército que muchos consideran heredero del golpista de 1936." I parlant del referèndum del 78 de la Cosntitución espanyola: "Creerse que la Constitución refleja la libre voluntad de los españoles es ignorar el deseo existente entre la población, en aquel período, de terminar con la dictadura, al coste que fuera"
