La Soca del Llot

Un grup de feixistes ocupa per la força del terror durant quaranta anys el govern d’un estat, seguint a cegues la mà dura del seu líder fins que aquest mor.

En la Guerra Civil es mal anomenaven del bando nacional. No és correcte perquè un exèrcit la major part del qual està format per forces estrangeres del nord d’Àfrica, de l’Alemanya nazi i de la Italia feixista de Mussolini, no és gaire nacional que diguem. I si a més el que fan és atacar el seu propi país no és ni nacional ni patriota ni digne.

En l'última època d’aquells execrables quaranta anys, el context internacional i les pressions europees impedirien que la dictadura perdurés en un canvi de líder, així doncs Franco fitxa Joan Carles de Borbó, un parent de l’últim rei que va haver, Alfons XIII, el qual ja congeniava amb el totalitarisme, doncs en 1923 va donar el vistiplau i suport al cop d’estat de Primo de Rivera contra el govern de García Prieto.

El resultat és que tenim un rei alliçonat durant anys pel mateix dictador que tot i mort ens el va empeltar com a herència. Rei que més tard necessitaria dissipar dubtes de la seva lleialtat a la democràcia i que se'l deslligués del règim anterior. Se'm passa pel cap que podria haver sigut una pantomima el cop d’estat el 23F de 1981, i que li va sortir tal com s'esperava. Quina era en realitat la missió que Franco va encomanar al rei?

No és creïble que els feixistes cedissin el poder de forma voluntària a un govern “democràtic”. A la vista tenim de què són capaços els polítics per aconseguir el poder. Així que és difícil empassar-se que uns, acostumats a manar a cop de vara donin mitja volta i se’n oblidin.

La transició va estar dirigida pels feixistes, assegurant-se de crear un marc propici per seguir remenant les cireres des de la segona fila, des del poder econòmic. I què és el que fan? El que han fet sempre. Abans una dictadura d’estat. Ara una dictadura de mercat.

Són els mateixos. Venen de la mateixa soca.

Oferta d'Ocupació

País en crisi econòmica necessita Diplomat en Ciències Polítiques, la vocació del qual vagi dirigida al progrés sostenible i al benestar de la població en general.

Es demana:

• Honradesa. I garantir l’honradesa de totes les persones que formin part del Govern, a tots els nivells, des del municipal al nacional, aplicant els mitjans que siguin necessaris.
• Capacitat de reconèixer i rectificar els pròpis errors.
• Capacitat per reconèixer i aplicar els encerts  dels altres.
• Que exigeixi capacitats pertinents a cadascun dels membres del seu govern depenent del càrreg que han d’ocupar. Això és, llicenciats en economia pel Departament d’Economia, docents pel Departament d’Educació, metges pel Departement de Sanitat, etc.
• Es valoraran idiomes.

S’ofereix:

• Sou excepcional.
• Totes les despeses pagades.
• El reconeixement de la població.
• Excel·lent currículum acabada la seva tasca.
• Un lloc, destacat depenent de la seva gestió, en els llibres d'història.

Interessats dirigir-se al Poble. Un cop escollit un equip de catedràtics, els citarà per un examen d'aptituts, obtenint d'aquesta manera el dret de presentar-se per ser escollits en comicis generals.

Fem Cadena?

 Este año, Julio tendrá 5 Viernes,5 Sábados y 5 Domingos. Sólo sucede cada 823 años. Le llaman el saco del dinero.
Mándale esto a todos tus amigos y según dicen recibirás dinero dentro de 4 días. Según los chinos de Feng Shui el que no lo envíe o comparta se quedará pobre, Yo en particular no voy a dejar de enviarlo! Por si acaso!

Que fuerte!

Cada 823 años? VAYA PEASO DE CASUALIDAD!

Y este año va y nos toca, ¿el qué? EL SACO DEL DINERO, JOER!

CADA 823 AÑOS!!!

Los "chinos del Feng Shui", no? Claro, muy riguroso.

¿Qué cojones hacian los "chinos del Feng Shui" para comunicar su sabiduria antes de que existiera internet?

¿Y en Enero del 2010, Octubre 2010, Mayo 2009, Agosto 2009, Diciembre 2006, etc. que también tuvieron 5 viernes, 5 sábados y 5 domingos? 

¿DE QUÉ ERA EL SACO, QUE ME LO PERDÍ?

823 años. Peaso de matemático el que ha contado los años.

Debe trabajar en la serreria y le faltan un par de dedos para contar.

¿QUEREIS DEJAR DE SER POBRES?

Abrid los ojos.

Sacad vuestro dinero de Bancos y Cajas, metedlo en una Banca Ética. No voteis ningún partido los dirigentes del cual formen parte también del cuerpo directivo de esos Bancos y Cajas de siempre.

Ejemplos:
Hernández Moltó: fué secretario general del PSOE en Castilla-La Mancha y presidente de Caja Castilla la Mancha.
Ignacio López del Hierro: Consejero de la misma Caja Castilla la Mancha y marido de Dolores de Cospedal,  secretaria general del PP.
Esta caja es la que financió el aeropuerto de Ciudad Real, donde hay el trepidante tráfico de un avión al dia.
Rodrigo Rato: Presidente de Caja Madrid y Bankia, y vicepresidente del gobierno en la época Aznar.
Ana Botella: miembro de la Asamblea general de Caja Madrid y Bankia, al mismo tiempo que delegada del Gobierno de la Comunitat Valenciana. Anteriormente teniente alcalde de Madrid.

¿QUEREIS MAS DINERO?

¿o que el que tengáis sirva para más cosas?

Sólo un político ha propuesto hace poco la desaparición de las pensiones VITALICIAS y millonarias (más de 80.000€ anuales) que cobran expresidentes del gobierno, (en EEUU no existen dichas pensiones), pudiendo éstos al mismo tiempo seguir trabajando en el sector privado cobrando sueldos astronómicos. Sin dejar de percibir la pensión autoasignada.
http://llamazares.blogspot.com/2011/01/llamazares-lleva-al-pleno-la.html

 PP y PSOE lo trataron como medio subnormal en el Pleno del Congreso, haciendo gala de ese "respeto y educación" que nos llevan ofreciendo como ejemplo, hace ya bastante tiempo.

ESE DINERO ES NUESTRO.

Mientras, el españolito de a pié debe cotizar durante 37 años para percibir, sólo a partir de que se jubile (ahora a los 67), una mierda de pensión que con suerte será del 80% de la media del sueldo cotizado durante los últimos años.

Este año con el cuento de la crisis, NO aumentan las pensiones de viudedad, orfandad, jubilación, etc. porque no encuentran en el presupuesto del estado 1.300 millones de euros para hacerlo.

En cambio sí encuentran la misma partida de 1.300 millones de euros para seguir invirtiendo en el proyecto inútil de la fabricación del Eurofighter, un avión de guerra europeo que se concibió para luchar en la guerra fria contra Rusia, la tecnología del cual va 15 años atrasada respecto a la de los USA. (Entrevista a Arcadi Oliveres, dilluns 25/03/2011, en el programa SINGULARS de TV3 http://www.tv3.cat/videos/3443930/Arcadi-Oliveres ).

Sólo un sector minoritario de partidos políticos entre los que NO se encuentran PP ni PSOE, está de acuerdo con que se rescinda una hipoteca con la devolución del piso, en caso de que el EURIBOR y los diferenciales que aplican los Bancos y Cajas ahoguen al deudor de la hipoteca hasta que la cuota mensual se convierte en inasumible. Te quitan el piso, te quedas en la calle y encima sigues pagando.  http://llamazares.blogspot.com/2011/02/psoe-y-pp-suman-sus-votos-para-tumbar.html 

¿Hablamos del precio del petroleo, de las nucleares, de las energias alternativas, de comisiones ocultas a todos los niveles tanto municipal, autonómico y nacional?

TODO ESE DINERO ES NUESTRO Y SE LO ESTAN QUEDANDO ELLOS. Para comprarse casas, para comprarse coches de lujo, para criar hijos de papá, para comprarle joyas a su mujer y/o a su "secretaria", para irse a las Bahamas de vacaciones. Y luego vienen a visitar Villasordete de Arriba y todos los borregos detrás con cara de bobalicones, deseando ser princesas algún dia.

¿QUEREIS UN SACO DE DINERO?

Mandad este e-mail a 48 millones de habitantes, no para que se lo crean, sino para que investiguen y se den cuenta de que tenemos un puto escape de dinero y encima en las elecciones siguen ganado sólo dos fontaneros, en un lado PP Gotera, y en el otro Otilio.

Mascletà en el Real Madrid

Aquests Nadals varem ser a Madeira visitant l'illa. En una d'aquestes que caminàvem pels jardins botànics de Funchal, observant les escenes històriques de l'exposició de rajoles en els murs, quan en una d'elles llegeixo Guerra contra os mouros. Aleshores vaig caure; de Lluís-Luisinho; de Pepe-Pepinho; doncs de mouro-MOURINHO!... Hòstia! Mourinho és el diminutiu de moro en portuguès, però la conya és que resulta que aquest "senyor" coincideix amb un altre, curiosament del mateix país -Portugal és un país de contrastos- que es diu ni més ni menys que CRISTIANO!... Hòstia no! re-hòstia!
Tenint en compte els antecedents de pau i harmonia constants que regnen en el club on militen, això que convisquin os Mouros amb os Cristianos és d'esperar que tard o d'hora acabi oferint-nos una sonora mascletà. Així que ja friso amb un mig somriure, esperant l'esdeveniment.

Telecomunicacions? No em Molestin, Facin el Favor.

A quí no l'empipen 15 cops al mes amb trucades telefòniques d'empreses de telecomunicacions oferint els seus productes o les noves ofertes? 

Us imagineu que cada cop que la perruqueria que engegués una promoció de rentat gratis; que el supermercat de torn fes un 2x1; o que el taller d'en Papitu ens regalés un canvi d'oli; ens truquessin a casa? Més valdria donar-se de baixa de la línia de telèfon.

En el nostre cas era Jazztel la més pesada. Cansat d'explicar que per principis mai seria client d'una empresa que em donés la tabarra d'aquesta manera (prefereixo pagar més); o en ocasions quasi a punt de perdre l'educació; un dia vaig entrar en la seva web, vaig iniciar el procés de contractar un dels seus serveis, qualsevol. Aleshores vaig buscar la lletra petita del final de la pàgina on diu Protección de Datos. Eureka! Allà vaig trobar l'adreça i el fax d'on havia d'enviar la sol·licitut per que donessin de baixa les dades que em fessin referència. S'ha de fer per escrit.

Sé que és molt aviat per cantar victòria, però de moment encara no m'han trucat ni un sol cop des de llavors, i haurien sigut normals una mitja dotzena. Us passo el text de la carta per si algú vol fer un copiar/enganxar.

A  14/12/2010 i sense rebre més trucades!!!

Per cert, el text sencer de la llei de protecció de dades el podeu trobar en el següent enllaç http://noticias.juridicas.com/base_datos/Admin/lo15-1999.html#

Sort.

Jazz Telecom, S.A.U. (JAZZTEL)

C/ Anabel Segura Nº 11, Bloque C.

28108 Alcobendas (Madrid)

Barcelona, a 12 de octubre de 2010

Sres.

Mi nombre es XXXXX XXXXXX, soy titular de la línea de teléfono nº xxxxxxxxx, y acogiéndome a la Ley Orgánica 15/1999 de 13 de diciembre de Protección de Datos, Título III sobre los Derechos de las Personas, y haciendo uso de ella

SOLICITO

Que en un plazo máximo de 10 dias, Jazz Telecom, S.A.U. (JAZZTEL) cancele todos los datos de sus ficheros que me hagan referencia (Artículos 16.1 y 16.2).

Que Jazz Telecom, S.A.U. (JAZZTEL) notifique dicha cancelación a terceros a los cuales hayan comunicado mis datos para que procedan también a su cancelación. (Artículo 16.4).

Sin otro particular reciban un atento saludo.

"Els Polítics nostres de cada Dia" o "No hi ha Ningú Més?"

Seguidament intentaré resumir un article escrit pel senyor Vicenç Navarro, amb el títol LAS POLÍTICAS PROMOVIDAS POR LA UNIÓN EUROPEA SON INEFICACES E INJUSTAS, el qual el trobo molt il•lustratiu. Aquest explica a grans trets les causes de la crisi econòmica actual, quines solucions s’estan fomentant des de la Unió Europea i per tant també a Espanya, i quines haurien de fomentar-se.


L’editorial ve a dir que una de les interpretacions més exteses entre els dirigents de l'UE sobre quines han sigut les causes de la crisi econòmica actual ha sigut “l’excessiva” despesa pública, ofegant així el creixement econòmic. La solució que proposen és disminuir-la a fi de reduir el dèficit i el deute públic. És a dir menys serveis, menys ajudes públiques, menys funcionaris, sous més baixos…

En quant a l’elevat nivell d’atur l’atribueixen predominantment a les suposades rigideses del mercat laboral, en altres paraules, que els empresaris no tenen prou llibertat per acomiadar o fer i desfer en relació a sous, conseqüència d’uns sindicats massa “poderosos i influents” que estan obstaculitzant la recuperació econòmica, en la seva acèrrima defensa dels treballadors amb contracte fixe (es veu que tenen sous massa alts i això causa un elevat atur).

Les polítiques públiques promogudes per l'UE són reduir la despesa i l’ocupació pública, disminuint els drets socials i laborals, i la desregulació dels mercats laborals. En realitat el que promouen és el desenvolupament de les polítiques liberals que els mons financers i empresarials han desitjat durant molts anys, i que ara utilitzen la crisi per portar-les a terme.

- El senyor Navarro a més parla dels mitjans de comunicació anomenant-los encertadament mitjans d’informació i de persuasió. En opinió de molts en els quals m’incloc, hi ha poc d’informació i massa de persuasió.

Els països de l'UE que pitjor ho tenen són Espanya, Grècia i Irlanda, però resulta que el nivell de despesa pública d’aquests, respecte al percentatge del PIB, és més baixa que la mitjana de l’Europa dels Quinze. També el percentatge de població que treballa en el sector públic és més baix en aquests tres països respecte als UE-15. Es contradiu llavors amb els arguments de l'UE, doncs l’excessiva despesa pública no és tal en aquests tres casos, essent poc probable que estigui entre les causes de la crisi.

En quant als suposadament exuberants salaris a Espanya, Grècia i Irlanda, val a dir que és evident que són més baixos que la mitja dels UE-15. –Personalment penso que qui ho hagi dit està insultant la intel•ligència dels demés, només cal comparar els sous base de cada país- En canvi, i parlant encara d’aquests tres països, els beneficis empresarials i de la banca es troben entre els més alts, així com el seu frau fiscal.

La causa real de la crisi és la disminució de les rendes del treball (menys poder adquisitiu), i amb això la caiguda de la demanda. Una altra causa és la falta de crèdit, resultat de les rendes amb creixement exuberant dels beneficis del capital, que es van invertir predominantment en activitats especulatives com les immobiliàries i el desenvolupament d’instruments d’alt risc, que van crear les bombolles que a l’explotar provocaren l’enorme problema de falta de crèdit.

Les solucions passen per redistribuir les rendes de manera que augmenti la capacitat adquisitiva de les classes més populars. I expandir enormement la despesa pública amb l’objectiu de crear ocupació. Repassar els plans New Deal i pla Marshall, durant i després de la II Guerra Mundial que van fer superar les respectives depressions.

La falta de crèdit s’hauria d’esmenar creant banca pública i no ajudant als banquers a seguir amb les seves lucratives gestions. La nul•la regulació de la banca, malgrat haver sigut la causa de la crisi financera, mostra fins a quin punt el mon polític està configurat per aquests interessos empresarials que perjudiquen enormement l’economia real.

L’article el podreu llegir sencer a http://www.vnavarro.org/?p=4101 , us el recomano. Va ser publicat el 01/04/2010 a la revista Sistema i el subscriu el senyor Vicenç Navarro, en el bloc del qual es pot llegir que ha estat Catedràtic d’Economia Aplicada a la Universitat de Barcelona; actualment Catedràtic de Ciències Polítiques i Socials en la Pompeu i Fabra, i Professor de Polítiques Públiques en The Johns Hopkins University (Baltimore, EEUU). Dirigeix diferents programes político-socials, premi Trueta de la Generalitat de Catalunya, etc.

Si us plau no llanceu pedres a aquesta senyal

Vull pensar que només veiem un detall i que deu haver alguna altra senyal, a la qual els compatriotes matxuquen a rocs.

De totes formes, coneixent el tarannà de l'ésser humà, que només cal que se li digui una cosa per què faci exactament el contrari, trobo de lo més inútil gastar-se els diners dels contribuents en instal·lar andròmines de cartells com el de la foto.

D'altra banda, en el cas que el cartell no pretengui protegir cap altre senyal, podríem pensar que forma part de la política de foment de l'esport de l'ajuntament d'aquella contrada. És original, desfoga, i és més barat que una pista d'atletisme.

Salut.