El "pavo" caducat

Alerta, des-madurem!

Cada cop costa més que als adolescents se’ls hi en vagi el “pavo”, i el resultat és massa gent adulta poc evolucionada, social i cívicament parlant.

De qui és la culpa? No m’hi posaré a desenvolupar que si dels pocs recursos del sistema educatiu, de la inexistent normativa de qualitat de continguts dels mitjans de comunicació, o la poca intenció de molts pares de proveir de valors, en comptes de comoditats, als seus propis fills. Tot això em supera.

El que sí puc posar a sobre la taula són alguns dels problemes de convivència que aquesta situació provoca.

Un presumpte adult no pot anar pel mon destorbant la pacífica existència dels altres cada cop que s’aixeca de mala lluna. No pot ésser un mal educat quan està girat i pretendre, el dia que decideix somriure, que els que l’envolten el lloem i pot ser que ens sentim afortunats per la bona flaira.

Això és comprensible en adolescents, pels desequilibris hormonals als que estan sotmesos, però si s'observa en adults, 'cagada pastoret'.

-Quina ximpleria- pensarà algú, -és evident! Però massa ximples actuen d’aquesta manera sense que tan sols els immuti o fins i tot que se n'adonin.

La primera resposta dels altres pot ser la tolerància, és una virtut, el segon cop pot ser també, però iep!, no ens passéssim pas de virtuosos, perquè llavors ens convertim en passius, i de la passivitat al conformisme hi ha un bri, i de borregos també hi ha massa grapat.

Molta gent calla per no ficar-se en problemes, i és prudent de vegades, però no es pot callar per norma, perquè és quan els problemes no fan més que créixer.

Salut a la gola.